Diumenge passat la pluja no ens va deixar sortir a caminar i vam decidir anar a menjar l'esmorzar que portàvem a casa de la Françoise, una amiga que havia arribat de l'Himàlaia, i així veure les fotos del trekking al camp base del Makalu. Al lavabo d'aquella casa vaig veure un paquet de tovalloletes humides etiquetades com a paper higiènic humit. Als nens els agrada molt, em va dir en Jordi. El vaig obrir i em vaig trobar amb un producte que els del sector anomenem teixit no teixit. I això no embussa el vàter? - vaig preguntar. No, mira, aquí diu que se'n poden fer servir fins a tres sense que s'embussi, em va respondre.

A la tarda vaig mesurar el pes de la mostra del paper higiènic humit, 60 grams per metre quadrat. Això no hi ha qui ho desfaci, vaig concloure. Dilluns vaig enviar un correu a l'atenció al client de la gran superfície que, amb molta diligència, em va respondre dimecres. La resposta va ser que "el teixit utilitzat en el paper higiènic humit infantil tal i com s'indica és biodegradable segons els estàndards internacionals que defineixen aquest concepte. Les fibres que composen el teixit són el 100% viscosa. La fibra de viscosa es produeix a base de cel·lulosa, principalment de cotó i fusta. La viscosa és un producte natural i biodegradable i el seu procés és sostenible. La biodegradabilitat de les fibres de viscosa (al igual que els altres elements) no és immediata, sinó que ho és amb el pas del temps. Segons es pot veure en les imatges adjuntes amb 12 setmanes la degradabilitat ja és quasi total".

Vet aquí, resulta que l'argument és que com que les fibres són de viscosa i biodegradables es poden tirar a la tassa del vàter i esperar 12 setmanes que es desembussi. I per què no hi posen el paper de fotocòpia? O la tovallola, que és de cotó? O per què no un jersei de viscosa? Va costar molts anys arribar al concepte de paper higiènic que ara tenim. Primer ens eixugàvem amb diari, després amb paper El Elefante, que no netejava res i no es desfeia en el vàter, per finalment arribar a la definició actual de paper crepat, absorbent i amb una resistència lleu que es desfà només de tocar l'aigua i així permetre als sistemes sanitaris sobreviure sense estar-los desembussant contínuament.

Dijous vaig decidir estudiar més el tema i vaig mesurar la resistència del paper higiènic. D'entrada és un producte totalment elàstic, que s'estira un 800% abans de trencar, fet que denota que es deu enredar en qualsevol punxa que trobi al seu pas o a qualsevol eix de bomba. L'energia de ruptura que vaig mesurar va ser de 250 N.mm, però és que un paper tovallola per eixugar les mans té una resistència en sec de 190 N.mm i en humit de 27 N.mm, i a ningú se'ns acut posar-la a la tassa del vàter. Un paper higiènic estàndard té una resistència en sec de 190 N.mm i en humit zero, fet que li permet desfer-se tot just quan l'aigua de la cisterna cau i l'arrossega canonades avall.

Revisant les grans superfícies de les nostres comarques, a Bon Preu tenen paper higiènic humit apte per anar al vàter, a Mercadona la tovalloleta Ubesol diu que pot anar d'una en una al vàter i que cal tirar tota la descàrrega de la cisterna, evitant els WC amb trituradora i les fosses sèptiques, denotant que hi haurà problemes. A Aldi tenen també un paper higiènic humit marca Solo, a Condis tenen tovalloletes humides marca Baby, a Dia tenen tovalloletes Dodot i Babysmile, a Caprabo tenen paper higiènic humit Scottex on aconsella tirar una o dues tovalloletes al vàter, indicant que és biodegradable. A Carrefour tenen la marca Baby, on indica que no es tiri al vàter, la marca Dodot on també s'indica que tampoc es tiri al WC, la marca Kandco on diu que es pot tirar a la tassa, això sí, "en condiciones correctas de uso" (volent dir, ja t'espavilaràs), i la marca Carrefour Kids on també s'indica que se'n poden tirar 2.

L'èxit de les tovalloletes humides per eixugar culs dels nens prové de la seva suavitat, de la olor que amaga la pudor de la caca i de la facilitat d'ús. És clar, si la tovalloleta bruta cal portar-la a les deixalles és més incòmode que no pas tirar-la directament a la tassa del vàter, d'aquí l'èxit i la troballa de l'argument de biodegradable per justificar la bestiesa de tirar-la a l'aigua. Em diuen que hi ha gent que també hi tira les compreses i fins i tot algun bolquer.

La venda de les tovalloletes humides per a ús al vàter és un engany al consumidor que ell no té la informació que ara he exposat aquí i confia en el que hi ha escrit a la capsa. Per aquest fet és urgent que des de l'administració s'obligui a les marques que fabriquen això a posar de forma visible que no es pot tirar a la claveguera amb el risc de taponar-la i provocar greus problemes a les depuradores d'aigües residuals.

Les administracions comencen a queixar-se dels problemes d'embussos als col·lectors i a les estacions de bombament d'aigües residuals per un material elàstic que s'enreda en cada protuberància que trobi en el seu recorregut. Si el sentit comú no és suficient cal que intervingui l'obligació, la primera en la informació d'ús del producte i, si amb això no n'hi ha prou, amb una multa a cada usuari que necessiti desembussar el seu sistema de sanejament, fet que, a part de l'efecte dissuasiu, contribuirà a pagar les intervencions en els col·lectors i depuradores urbanes.