Cartes

20.05.2016 | 00:00

I la filosofia,
qui la defensa?
Xavier Serra Besalú. Plataformes en Defensa de la Filosofia.
Sempre hi ha qui se sent responsable de conservar les coses valuoses de la humanitat. Per exemple, en l'àmbit de l'art, des de la modernitat ho hem intentat -amb més o menys èxit- durant les guerres napoleòniques, enmig de la barbàrie nazi o ara, més ?recentment, protegint llocs com la ciutat de Mostar o les restes de Palmira.
Alguns polítics, els que fan les lleis, també poden fer com els bàrbars: són capaços d'enderrocar, amb quatre decrets mal pensats o bé moguts per interessos poc clars, el que ha estat el pensament a Occident, almenys des del s. VI aC. La idea de reduir la filosofia -una matèria present al pla d'estudis des de l'antiguitat, i de manera explícita amb l'aparició de les universitats al s. XIII-, desballestant-la fins a reduir-la  a una simple «opció», arraconada a un lloc decoratiu, em resulta incomprensible. Només m'ho explico si s'ignora el seu paper clau per a la formació racional, científica, ètica i ciutadana dels joves. Per tot això, cada any, des d'ara ja en fa nou, alguns docents ens reunim -amb força gent que no són professors-, en algun lloc del país. Enguany serà el dissabte 21 de maig, a Vic, al Casino, amb sessions i debats des de les 10 del matí. Potser a vostè no li sigui possible ser-hi, però -per al bé de l'educació dels joves i de tots- doni'ns, si us plau, visibilitat i suport. De la mateixa manera que tots ho faríem per protegir de la barbàrie qualsevol element del patrimoni de la humanitat. La mateixa Unesco ha qualificat l'ensenyament de la filosofia com a «escola de llibertat».

Ens sentim
ben ofesos
pilar figueras i dilmé. salt.
La comunitat educativa del S.I. Salvador Sunyer de Salt ens sentim ben ofesos amb el ressò mediàtic que han engegat alguns pares i mares de l'escola El Gegant del Rec.
Creiem que tothom té dret a manifestar obertament el seu desacord davant la impossibilitat de poder accedir a una plaça escolar pública al centre desitjat. Però, també pensem que aquest desacord mai s'hauria de basar en el menyspreu i els prejudicis vers un altre centre escolar.
El S.I. Salvador Sunyer som un centre que fa 12 anys viu en barracons, sí, però som un centre de secundària on tothom és ben rebut. Som un centre ple de grans professionals on esmercem molts esforços per adaptar-nos, any rere any, a les potencialitats i qualitats del nostre alumnat. Som un centre d'on han sortit estudiants amb gran talent per a les lletres, la medicina, la infermeria, diverses enginyeries i oficis. En definitiva, som un centre on valorem l'educació integral de les persones en majúscula i ens sentim ofesos quan ens menystenen o ens utilitzen.
Esperem sincerament que aquestes protestes, basades en el menyspreu i el desconeixement, caiguin en terreny erm i no siguin utilitzades per cap força política municipal, ni escoltades per Ensenyament.

Un tracte excel·lent al Josep Trueta
Manel Casanova i Vilagran. girona.
El passat dia 12 de maig vaig ser operat d'un lligament a la mà a l'hospital Trueta, on vaig estar ingressat més de dos dies.
Només volia manifestar l'excel·lent tracte rebut per part de tothom, tant de consultes externes (en les visites prèvies) com de l'hospital.
En uns moments de greus retallades, amb el que això representa de pressió afegida a la feina diària, vull destacar l'amabilitat, l'atenció i la cura de tots els professionals, que va ser excel·lent.
Tenim tendència a queixar-nos d'allò que no funciona, i està bé fer-ho per poder millorar, però també és de justícia valorar allò que sí funciona, i l'hospital Josep Trueta (i en aquest cas la sisena planta), amb mi ho va fer excel·lentment. Moltes gràcies a tothom.

Previsió de canvis sense saber quins
JOAN JANOHER I SADURNí. vulpellac.
La maquinària política intenta posar els motors en marxa, pensant en les properes eleccions del 26-J. És de suposar que no cauran als mateixos paranys del 20-D. La diferència de quasi sis mesos hauria de demostrar algun avenç positiu, per no repetir-se, dintre les propostes de consens que es varen esfumar. Fa la impressió que també en aquestes tornarà la irresponsabilitat de la incoherència, almenys les perspectives preelectorals així es presenten.
La panoràmica dels partits compromesos dibuixa una gran incertesa de continguts: les formes, com les seves maneres de fer, segueixen una línia opaca dels continguts envers als canvis reals que necessita el país. La incredulitat del que hem viscut en l'últim referèndum no gaudeix d'una confiança engrescadora. Són unes perspectives confuses, atès que els programes pràcticament continuaran perduts quant a les idees. Llavors, per què malgastar la poca intel·ligència?
No juguem, doncs, a voler ser visionaris. És més senzill reivindicar democràcia. Aquesta paradoxa pot convidar a pensar amb sentit pràctic de cara a la recerca dels canvis escaients, i per defugir de les constants reclamacions constitucionals. L'eina adient als problemes no és el sostre constitucional, aquests haurien de passar per les jurisdiccions polítiques com a base d'interpretació dels problemes. D'assumptes punibles políticament parlant n'existeixen arreu del món i només el respecte els defensa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema