Cartes

Àngela Ferrer i Mató. GIRONA.

Tot fullejant El Quadern Gris del gran Josep Pla, he trobat algunes reflexions seves que talment es podrien aplicar a situacions d'ara mateix, la seva claravidència era per admirar ja que encara podrien haver estat escrites avui mateix. Deia: «Sospito que la política internacional és inintel·ligible excepte pels qui la fan -i encara hauríem de veure-ho. La politiqueta interior és la cosa més adotzenada i vulgar que hom pot arribar a imaginar. No he comprès mai l'interès que entre la gent susciten els polítics, el que hom sol anomenar el valor humà dels polítics. En qualsevol altre estament, hi ha gent de més valor». I encara, «Els que ara vivim de renda (pensió) anem cada dia més curts i les retallades es produeixen una darrere l'altra, sense interrupció». No es podria escriure el mateix ara? A Catalunya partits que s'ajunten i/o se separen, canvien de nom... diria com en Pla que no hi entenc res. A l'Estat un desori de ca l'ample. Promeses que saben, tots sense excepció, que no podran complir, baralles internes, demagògia contínua... relliscades cada dos per tres com la prohibició de portar estelades a un partit de futbol. O sigui fins i tot es politilitza l'esport. Diria la meva àvia que era molt assenyada: «Fins on arribarem?» Estem en ple caos polític, els caps del partits no són com deia en Pla els que tenen millors valors, ni bona fe ni ganes de servir ningú que no siguin ells mateixos. «Tinc escassa capacitat per entendre la política» ens deia el nostre Pla i jo penso exactament igual. Ens manquen persones assenyades que comprenguin els ciutadans, les diferències dels pobles que formen Espanya i que les respectin, voler fer un model únic és com voler que tothom tingui la mateixa talla. Us imagineu, tots amb talla 38, o 50? Doncs un andalús no és igual que un català ni que un basc... caldria respectar la indiosincràsia de cada poble de la Pell de Brau, potser llavors aniríem bé. Somniar truites!

Sensellarisme

M. Àngels Pagès Calvet. ventalló.

Em dol sortir al carrer a primera hora del dia i trobar-me alguna persona dormint al ras, damunt un banc i al costat un carret de supermercat amb totes les seves pertinences. Altres una mica més a?for?tunades, dins un caixer, o en una nau abandonada. El «Sensellarisme» o més conegut com a «Persones sense sostre», va en augment en qualsevol ciutat. Un escàndol de primer ordre del qual no es parla gaire als mitjans de comu?nicació social i que no ens hauria de deixar indiferents. No podem oblidar que són persones i que es mereixen tot el respecte per la seva dignitat i que de ben segur que sense una mà estesa que els doni suport els serà molt difícil sortir d'aquesta situació d'exclusió social en què han caigut.

Eradicar el sensellarisme i arribar que ningú hagi de viure en unes condicions tan extremes és quelcom difícil, les administracions s'hi haurien d'implicar més i no tancar els ulls a aquesta realitat. Molts voluntaris sí que es mouen, com va passar la nit del 18 al 19 de maig, centenars varen sortir al carrer de les ciutats de: Barcelona, Badalona, Sant Adrià i Girona. Malauradament en aquesta última es va haver de suspendre per la pluja, però està previst fer-lo el 25 de maig. A Lleida, s'havia portat a terme el mes d'abril. Altres ciutats com Tarragona també s'estan plantejant afegir-se a aquesta iniciativa.

L' objectiu era fer un recompte exhaustiu de les persones sense sostre de cada lloc. En total s'han comptat 1.082 persones dormint al carrer. Una xifra ben alarmant, darrere de cada una hi ha una persona i una història de vida sovint ben diferent una de l'altra. Un primer pas per dimensionar la problemàtica i veure quin tipus d'accions es necessiten.

Diada de la parròquia,

a la Cellera de Ter

Pere Espinet i Coll. ANGLÈS.

Aquest passat cap de setmana, sota l'atenta mirada de la Mare de Déu de Sales, es va celebrar a l'església del poble el Concert de Primavera.

Diferents cultures i sensibilitats van ser-hi presents, la qual cosa era inimaginable només fa uns quants anys. Les músiques de Frank Sinatra, Ennio Morricone, Johan Sebastian Bach, Vangelis, Richard Strauss, les sopranos Dolors, Laia i Maria; els poetes Carme i Miquel, els músics Manel Badia i Ricard Cors, la perfecta il·luminació i sonorització d'en Lopy i en Rovira, els audiovisuals de la Laura, l'Estel i en Carles. Sincronitzats per en Lluís Llagostera. Foren els eixos fonamentals de la Gala.

Els molts assistents al concert estareu d'acord amb mi que, en el transcurs de l'acte i en cadascuna de les actuacions, un bri d'aire fresc ens alenava i ens deixava una fragància dins el nostre dins, és a dir, una bona medicina ben rebuda per tots, on de ben segur que les nostres aures canviaven de color ascendent en cada instant i amb la complicitat de tota l'església.

Deixeu-me finalitzar l'escrit tot felicitant el senyor rector de la parròquia, mossèn Ramon, per la tan bona tasca que està portant a terme i que en el seu dia li fos encomanada des del Bisbat de Girona.