Aquest any, Catalunya ha estat escollida Regió Europea de la Gastronomia 2016. Una distinció que té molt de sentit si tenim en compte el posicionament que ha aconseguit la gastronomia catalana en els darrers anys. A més, l'Agència Catalana de Turisme ha declarat que aquest mateix any, la gastrono?mia i l'enoturisme seran els protagonistes de Turisme de Catalunya. És evident doncs, que el reconeixement internacional a la gastronomia catalana a?ca?ba essent un element important a l'hora de promocionar la nostra destinació i que sens dubte, la gastronomia ha esdevingut un recurs turístic imprescindible per la nostra oferta.
I si hi ha alguna zona que brilli especialment gastronòmicament parlant, aquesta sens dubte és la Costa Brava i les comarques gironines. Fa temps que se'n recullen els fruits i que la imatge de la Costa Brava va associada a les grans icones gastronòmiques que han ajudat a posar-la al mapa. Si bé Josep Mercader al Motel de Figueres en va ser el precursor, la genialitat de Ferran Adrià i la visió de Juli Soler van fer d'el Bulli una icona mundial que des de Roses es va projectar pel món. El relleu d'Adrià va passar als germans Roca, que han situat el seu restaurant de Girona al cim mundial de la gastronomia. I això si ho completem amb els estrellats cuiners de les comarques gironines tenim una zona excel·lent si parlem d'al?ta cuina.
En aquest sentit, l'alta gastronomia i la cuina creativa de les comarques gironines fan molt bé la seva feina i contribueixen decisivament que es vinculi la nostra destinació amb gastronomia. El Patronat de Turisme de la Costa Brava ha sabut també integrar molt bé el fet gastronòmic a l'oferta turística i fins i tot fer-ne una de les nostres principals banderes.
Però la gastronomia va molt més enllà dels grans restaurants i no sé si en altres àmbits estem tan ben posicionats. Sense ser un entès en la matèria i essent només un simple observador m'agradaria reflexionar sobre el tema.
Jo destacaria cinc àmbits on encara podem millorar molt i que si som capaços de fer-ho, les comarques gironines es poden convertir en una veritable referència gastronòmica.
1. En primer lloc, la qualitat de tot tipus de restaurants. Una zona és potent gastronòmicament parlant quan pots mejar bé en qualsevol dels seus bars, tavernes i restaurants. I quan a casa la gent menja bé i amb productes de l'entorn. Quan en qualsevol lloc on es menja i es dóna menjar, hi ha producte de la zona i està ben elaborat. Hi ha poques zones on en qualsevol restaurant es mengi bé i es tracti bé els productes. A casa nostra, de mica en mica s'està aconseguint, però estem molt lluny de la situació de fa dècades en què oferíem als turistes aberracions gastronòmiques. Encara queda camp per córrer però es va en la bona direcció. Avui en dia hi ha molts llocs on es pot menjar molt bé amb un menú de migdia. En aquest sentit, la feina feta per les escola d'hostaleria està donant els seus fruits.
2. La distinció i valorització dels productes de qualitat que ens singularitzen. Tenim molts productes d'alta qualitat a les nostres comarques: els fesols de santa Pau, les anxo?ves de l'Escala, la gamba de Palamós, la poma de Girona, l'arròs de Pals, l'embotit d'Olot, etc. I evidentment, els vins i l'oli de l'Empordà. Amb aquesta intenció, la Diputació va crear la marca Girona Excel·lent i per tant, sembla clar cap a on cal anar, però és necessari ampliar la gamma de productes i sobretot, aconseguir que els gironins ens les fem nostres. Que aquests productes siguin molt més valorats a casa i que formin part habitual de la nostra cuina.
3. També és molt important la presència que hi hagi dels productes de quilòmetre zero en la trama comercial dels municipis. Una verdadera regió gastronòmica disposa de suficients punts de venda dels productes del territori en el cor de les ciutats. De tal manera que sigui evident que aquella regió és una destinació on la gastronomia és important. A casa nostra, només les carnisseries fan aquest paper i en segons quines zones. No podem pretendre ser una regió gastronòmica si els turistes i visitants només poden gaudir dels bons productes de la zona a la taula d'un bon restaurant. Han de poder comprar-los mentre passegen o visiten qualsevol municipi. En aquest sentit, l'exemple d'Alba, epicentre gastronòmic del Piemont, és molt interessant. No només és el lloc on va nèixer el concepte de slow food sinó que a més és coneguda per la tòfona blanca i pel vi Barolo. El centre de la ciutat està ple de botigues gastronòmiques i la presència d'aquests productes i d'altres de la zona és evident en cada moment. Estem lluny d'aquesta situació però cal avançar en una presència més comercial dels productes de qualitat en els carrers de les ciutats i pobles de la demarcació.
4. El paper clau dels mercats. El primer que vol visitar un turista gastronòmic quan arriba a un lloc és el mercat de la localitat. Els mercats són l'aparador d'una regió gastronòmica. Ja sigui cobert o a l'aire lliure, la potència del mercat i la qualitat del producte defineix molt si som o no una regió potent gastronòmicament parlant. És molt important que els mercats siguin l'aparador dels agricultors i elaboradors de la zona i no un mer dispensador de productes globals. A casa nostra tenim molt bons mercats i d'altres que són molt millorables. Treballar per potenciar i dignificar els mercats sens dubte ens acostaria a l'objectiu de ser una veritable regió gastronòmica. Un bon exemple de mercat és el de Tolosa, que mostra amb tota la seva esplendor la potencialitat gastronòmica de la regió.
5. De l'enoturisme a la visita de les explotacions agrícoles i ramaderes. Cal fer visitables els productors agrícoles de casa nostra. Alguns ja ho fan i les vendes directes han augmentat considerablement. El proper mes de juny, l'Agència Catalana de Turisme i la Fundació Alícia realitzen el «Benvingut a Pagès» una iniciativa que va en aquesta línia. Una zona turística com la nostra ha d'aconseguir que allà on es fan els productes gastronòmics més singulars de la zona, siguin visitables. Hem d'empènyer el turisme que conegui l'elaboració i la qualitat dels nostres productes.
Només són algunes reflexions sobre el ca?mí que queda per recórrer si volem ser una destinació gastronòmica de prestigi. Ens queda camp per recórrer però aquest 2016 pot ser una bona oportunitat per avançar.
