El passat 18 de maig, l'Organització Internacional del Treball feia públic el seu últim informe, Perspectives socials i d'ocupació en el món 2016, que enguany té el significatiu títol de Transformar l'ocupació per a eradicar la pobresa. El nou informe de l'OIT guarda estreta relació amb l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, aprovada per l'Organització de les Nacions Unides el 25 de setembre de 2015. Sobre l'Agenda i la iniciativa per posar fi a la pobresa versa la Memòria del Director general de l'OIT que es presenta a la Conferència Internacional del Treball que inicia avui la seva 105a reunió anual a Ginebra.
Les Perspectives 2016 han aixecat ja molta atenció en nombrosos països, ja que no en va és un document d'obligada lectura per a tots els qui, des del pla polític o acadè?mic, treballen i estan interessats en les polítiques socioeconòmiques i més concretament les d'ocupació. A Espanya han rebut més atenció si és possible, no pel document en si sinó per les declaracions formulades pel director del seu Departament de Recerca, Sr. Raymond Torres, amb ocasió de la presentació del document, amb àmplies referències a Espanya. En efecte, segons es va recollir en diversos mitjans de comunicació, el Sr. Torres va advocar per l'increment esglaonat del salari mínim interprofessional a Espanya, afirmant que "segons les dades de què disposem, si el salari mínim creixés un 10% en els propers tres anys, l'augment no només no afectaria la creació d'ocupació, sinó més aviat al contrari, perquè fomenta la demanda interna i d'altra banda reduiria una mica la pobresa laboral". També va ser crític amb la situació de l'ocupació al nostre país, manifestant la seva preocupació pels baixos salaris que impedeixen abandonar el risc de la pobresa, especialment per a joves, essent clar que les polítiques públiques haurien de tendir a "crear més ocupació i millorar les condicions laborals", fet que ha d'anar de la mà d'un increment de la mida mitjana de les empreses espanyoles, amb una inversió decidida en noves tecnològiques. Per això, cal un enfocament dirigit "cap a sectors de més productivitat i més grau tecnològic" i sense oblidar, amb una manifestació que és bastant crítica amb la reforma laboral de 2012, que l'OIT manifesta la seva preocupació per la caiguda de la negociació col·lectiva a Espanya, "i això és una raó que explica l'increment de la pobresa laboral".
Quines són les qüestions de més interès que s'aborden en les Perspectives de 2016? El document, encara que no aparegui en el títol, gira al voltant de la qualitat de l'ocupació com a element fonamental per permetre la reducció de la pobresa en tots els països.
Una dada positiva és que en les últimes dues dècades la pobresa s'ha reduït en la majoria dels països, i que en l'actualitat "només" prop de 2.000 milions de persones viuen amb menys de 3,10 dòlars dels EUA diaris, però al mateix temps la crisi ha afectat especialment els països desenvolupats, on s'ha produït un increment de la pobresa (ingres?sos inferiors al 60% de l'ingrés mitjà), que afectava més de 2.000 milions de persones el 2012, i com que una conseqüència la crisi ha estat la disminució de les ocupacions de qualitat (= llocs de treball més precaris, salaris inferiors...), l'informe destaca que "les famílies de classe mitjana estan cada dia més preocupades per la seva capacitat per conservar la seva actual situació econòmica", que en altres paraules jo ho conceptuaria com disposar d'una ocupació estable i d'una xarxa de protecció social garantida en cas de necessitat.
S'ha reduït la pobresa, però l'important percentatge de persones a escala mundial que segueixen trobant-se en una situació desfavorida, al voltant del 30%, vol dir que molts treballadors no perceben ingressos suficients per sortir de la seva condició de "treballadors pobres", és a dir, que no poden viure dignament dels seus ingressos per no disposar d'un treball decent. Es tracta d'un 30% de població mundial que rep menys del 2% de l'ingrés mundial, fet que porta l'OIT a alertar sobre la necessitat que es prenguin mesures per alleujar la pobresa, ja que si no ho "podria perpetuar de generació en generació, exacerbant la inestabilitat econòmica i erosionant el suport a les polítiques de creixement".
Als països desenvolupats, i no es pot negar que la dada és preocupant, més del 80% dels treballadors pobres tenen ocupació assalariada, i d'aquí la importància d'apostar per polítiques d'ocupació que potenciïn la seva qualitat i cobertura social, el treball decent en definitiva, per aconseguir que una gran part d'aquests treballadors, ni que sigui de forma gradual i tenint present l'objectiu 1 de l'agenda de desenvolupament sostenible de l'ONU, millorin les seves condicions de treball i puguin gaudir d'una carrera professional, "i d'aquesta manera sortir de la pobresa".
Igual que en altres informes i documents anteriors de l'OIT, l'aposta per l'ocupació decent i de qualitat passa en primer lloc per ampliar la base productiva mitjançant la creació d'empreses sostenibles, fent especial atenció (el document és d'abast mundial) al sector de l'agricultura, que tanta importància té encara en molts països, i a l'adopció de mesures adequades per facilitar el trànsit de l'economia informal a la formal, en la línia de la Recomanació aprovada en l'anterior Conferència Internacional del Treball, ja que la "formalitat empresarial" hauria de garantir que les persones treballadores "tinguin accés a la protecció social, a salaris mínims i altres prestacions laborals i econòmiques, que són elements essencials per a la reduc?ció de la pobresa".
En segon terme, la consolidació dels drets laborals és un element central del procés de millora de les condicions de vida de gran part de la població, i això vol dir que els drets individuals i col·lectius s'han de respectar en totes les activitats laborals, especialment els vuit convenis fonamentals de l'OIT, ja que el creixement i millora de la situació econòmica sense que es beneficiï una part important de la població no contribuiria ni a la disminució de les cada vegada més importants desigualtats econòmiques ni a la reducció de la pobresa, amb expressa menció a la importància, primer de la ratificació i després del compliment, del Conveni núm. 189 sobre les treballadores i els treballadors domèstics.
Per fi, el compliment de la normativa laboral és també un element important de potenciació del diàleg social, ja que gràcies a aquella "les organitzacions de treballadors i empresaris poden expressar les seves opinions i ajudar a elaborar polítiques eficaces per acabar amb la pobresa", i s'ha de garantir amb més implicació de les administracions encarregades de vetllar pel respecte i compliment de la normativa laboral, tasca que en gairebé tot els països està encomanada a la Inspecció de Treball. En el compliment del marc normatiu laboral l'OIT no oblida que hi ha noves formes emergents de treball, moltes de derivades de les possibilitats ofertes pel canvi tecnològic, i alerta sobre la necessitat de tenir en consideració aquestes noves realitats i adoptar mesures que impedeixin que les persones treballadores incloses dins d'aquestes noves realitats econòmiques caiguin en la pobresa tot i i disposant d'un treball (assalariat o autònom).
