· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

01.06.2016 | 09:45

Manuel Costa-Pau
Josep M. Loste i Romero. portbou.
Voldria escriure unes paraules en relació amb la mort del gran escriptor, editor i intel·lectual empordanès Manuel Costa-Pau. Manuel Costa-Pau va ser una persona afable i oberta, que sempre va ser crític amb els poderosos. Aquest gran empordanès de lletres ens va fer gaudir a tots amb magnífiques obres literàries, però també amb conferències i tertúlies, en què sempre va prevaldre l'esperit crític i la defensa inequívoca d'una catalanitat profundament social. Descansa en pau, Manuel. T'ho mereixes.

Dia Mundial sense Tabac 2016
Fernando Guerrero Barrio. girona.
Com cada any la història es repeteix, declarant el 31 de maig Dia Mundial sense Tabac. Sí, ja sé que a molts no els agrada que es parli d'aquest producte, que mata a Espanya més de cinquanta mil persones a l'any i sis milions al món, cosa que equival a una mort cada cinc segons, però que no impacten tant al govern com si fos per accidents de trànsit. Doncs bé, tant l'OMS com els que estem conscienciats amb el perjudici del tabac per a la salut de les persones, volem felicitar i agrair la voluntat d'aquells que han aconseguit deixar de fumar i que ara manifesten la seva alegria, però són molts els que encara segueixen fumant, fins i tot en presència de nens i familiars, amb el que estan perjudicant la seva salut també.
He vist fumar a persones després d'una cursa popular, d'una marxa ciclista, dones després de la cursa contra el càncer, dones embarassades, etc. És per això que torno a insistir a aquestes persones i fumadors en general que abandonin aquest hàbit en benefici d'una millor qualitat de vida, gràcies a la llei antitabac i la responsabilitat d'aquells que l'han deixat s'ha aconseguit rebaixar els ingres?sos hospitalaris per problemes respiratoris i infarts. I recorda que el tabac té memòria i al final s'acaba pagant, viu la vida però sense tabac.

La Casa Casas, tribut a Masó
Xavier Albertí Oriol. cassà de la selva.
Molt oportú l'article de Quim Na?dal en relació amb l'exposició dels Interiors de Rafael Masó. I comparteixo amb ell la voluntat que l'organització d'aquesta expo?si?ció, d'altra banda molt atractiva, no es quedi només en un gest efímer.
L'Any Masó, que es va celebrar ja fa deu anys, va tenir com a magnífic colofó la constitució de la Fundació Masó. Seria fantàstic que a?questa exposició de l'artista amb voluntat deliberadament itinerant per les seves ciutats referents: Girona, Sant Feliu de Guíxols, Olot i Torroella, ajudés a fer possible la recuperació de la Casa Casas de Sant Feliu. És una obra cimera que es conser?va intacta, però que ha estat ma?lau?radament víctima d'una expan?sió urbanística que l'ha engolit i li ha tret perspectiva litoral, esdevenint un símbol de la nova Costa Brava, tan allunyada del que ell desitjava. Tant de bo, com sembla, la comunitat de propietaris i l'Ajuntament trobin la fórmula òptima de revitalització. Ni que fos per aconseguir la seva restauració i un accés puntual seria d'agrair, però molt millor encara si se li sap donar un ús públic idoni i sostenible, sigui de caràcter municipal, sigui més general.
I, per somiar, no seria extraordi?nari que un edifici d'aquesta qualitat, ideat per una persona que tenia un clar concepte de país i del que pensava que havia de ser la urbanització costanera en base al concepte de ciutat-jardí, lligués amb aquell esperit? Estic pensant que esdevingués un centre vinculat amb la protecció del litoral que tenim tan malmès i que hauríem de preservar i recuperar mica en mica, com van reivindicar els Debats Costa Brava. Des de situar-hi l'àrea de medi ambient municipal a que fos una extensió de l'Observatori del paisatge o del mateix Departament de Territori i Sostenibilitat.

El port de Pals
Josep Baella Isanta. girona.
Al Diccionario Geográfico-Esta?dístico de España y Portugal: vo?lum 6, del doctor Sebastián de Miñano del 1827 , a la pàgina 416 fent la descripció de la localitat de Pals, encara es pot llegir: «Situada en una pequeña altura, a una legua del mar por la parte del E., y la rodea una dilatada campiña: este ?puerto no está habilitado.»
D'aquesta afirmació es dedueix nítidament que a Pals existia un port i que refuta la negació sistemàtica de la seva existència. No obstant això, actualment la investigadora Eva Sans ja ha demostrat de manera fefaent la seva existència en el passat.

Parlem de llibertat
ÀNGELA FERRER I MAT". girona.
Un mot molt important, el sentit del qual, crec que s'ha deformat. La llibertat personal és un dret al qual té dret qualsevol persona, amb això crec que tots hi estem d'acord. Ara bé tots som també ciutadans i convivim amb altres éssers humans que tenen també el dret de llibertat. Però ara entrem en els «peròs», per amor a la meva llibertat, no puc trepitjar la dels altres homes que conviuen amb mi. La llibertat arriba fins la frontera que no trenqui la que tenen els altres. I aquí comença el problema. Tinc llibertat de tirar papers a terra perquè sóc lliure? No. Trenco la convivència i el dret de mantenir net el poble, ciutat on viuen altres èssers que per viure com cal necessiten tenir nets els espais públics i evitar malalties i infeccions...
Ara plantejo: com pot ser que es persegueixi el dret dels pares respecte a l'educació dels seus fills? Ells són els primers i principals educadors i tenen tot el dret del món a escollir el tipus d'educació que volen per als seus fills. No se'ls pot obligar a un tipus determinat d'escola. Per quins set sous s'han de suprimir les escoles concertades? Si els pares les escullen han de tenir aquesta opció, només faltaria! A més, on volen «encabir» tots els alumnes procedents d'aquests col·legis que a més ofereixen una formació excel·lent (està plenament demostrat)? En aules prefabricades sense cap condició? I d'on treuran els diners per pagar tants ensenyants com necessitaran? Poden garantir una educació integral als infants els detractors de les escoles concertades si els envien tots a la pública? La resposta és no. Ho sento, però és així i si no ho entenen és que tenen el cap avariat a més, evidentment, de trencar un dret que ningú pot arrabassar als pares.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema