E l recompte de persones sense sostre a Girona es va fer amb més bona voluntat que una altra cosa. En primer lloc, es va haver de posposar una vegada per la pluja, però tal com van comentar molt encertadament alguns dels participants, els indigents no desapareixen encara que plogui. En segon lloc, els voluntaris van posar-hi molt bona fe i ganes, però en una nit és impossible fer un retrat fidedigne de la situació. Per fer-ho es necessita realitzar una tasca de fons que des de fa temps porten a terme entitats com Creu Roja o Càritas. Pel que sí que va servir el recompte, tanmateix, és per sensibilitzar la població. Que no és poc. Els 160 voluntaris es van poder trobar cara a cara amb la realitat dels sense sostre i moltes persones més la van poder conèixer a través dels mitjans. Només per això, ja haurà valgut la pena. Ara caldrà que les administracions s'ho agafin seriosament i no deixin morir les dades en un calaix. Està molt bé donar a conèixer el problema, però que no es quedi només en postureig. L'Ajuntament ja ha mostrat voluntat de treball, però caldrà implicar la Generalitat que és, al cap i a la fi, qui pot aportar més recursos.
