Les estelades, l'emperador Carles i l'Ommegang

«Prenen seient en la tribuna d'honor tot esperant l'arribada dels qui en la ficció recreen les figures de l'emperador Carles i del seu fill, l'infant Felip»

03.06.2016 | 09:05

Ja vaig confessar aquí que no m'agraden ni l'adjectiu «històrica» aplicat a novel·les ni les sèries de televisió en les quals es manipula la història. Arran de la prohibició, després derogada per un jutge, de lluir estelades en la final de la Copa del Rei de futbol, vull criticar un parell d'exemples recents de sèries de l'espanyolista i espanyolitzadora TVE, dedicades a Isabel i a Carles. Em centraré en la dedicada a l'emperador, de la casa dels Habsburg, que tan destacat paper va jugar en la història europea i a qui els llibres i professors d'Història de quan jo era estudiant de Batxillerat qualificaven de Carles V d'Alemanya i I d'EspanyaÉ D'una Espanya que després em vaig adonar que no existia en temps del nét d'aquella reina també coneguda com La Catòlica, a la qual es va dedicar l'altra de les sèries televisives al·ludides. I vaig saber també que aquell arxiduc d'Àustria es va convertir en emperador del Sacre Imperi Romà-Germànic.

Del 5 al 7 de juliol d'enguany la Grand Place de Brussel·les acollirà un any més la seva Ommegang. Es tracta d'una centenària celebració folklòrica centrada en la figura de l'emperador, que és el personatge central d'aquest esdeveniment poc conegut més enllà de l'àmbit de la capital belga. En ell prenen part unes 1.400 persones, vestides d'època. N'hi ha unes quantes amb títols aristocràtics i importants avantpassats i la resta -la majoria- són de l'anomenat poble. Un rere l'altre, els participants van desembocant a la plaça, on desfilen davant del públic. Els més representatius prenen seient en la tribuna d'honor tot esperant l'arribada dels qui en la ficció recreen les figures de l'emperador Carles i del seu fill, l'infant Felip.

L'acte evoca i commemora la recepció i festa que el 2 de juny de 1549 va ser oferta a l'emperador, en el seu honor, per les classes dirigents de la ciutat: nobles, clergues i líders burgesos. Aquell emperador i rei de nombrosos regnes tot i que va viure de manera itinerant sense romandre massa temps en un mateix lloc va ser justament a Brussel·les -llavors una ciutat molt important i significada comercialment- on més nits de la seva vida va passar entre 1515 i 1555. Moltes més -el doble- de les que va dormir a Valladolid, la segona ciutat, i a Augsburg, la tercera. Desfilen figurants no professionals qui representen al magistrat, als hostes reals, a Maria d'Àustria, a Guillemde Nassau príncep d'Orange, a Cristina de Dinamarca, a la cort de l'infant Felip, a la cort de l'emperador, a l'ordre del Toison d'Or i als cavallers d'aquesta ordre. Tots ells arriben abans de la carrossa de Carles, l'últim dels qui prenen seient en la tribuna d'honor i que obre la segona part: un carrusel a cavall sobre el qual tornaré en el paràgraf final, altres desfilades, actuacions folklòriques, banderes llançades a l'aire...

L'Ommegang és una festa i un multitudinari esdeveniment d'evocació històrica amb alt poder d'atracció per la seva iconografia, la seva espectacularitat, el seu simbolisme i el seu poder d'atracció no només per a els ciutadans de la capital belga. Els seus antecedents arriben fins al segle XIV com a processó en honor de Nostra Senyora de Sablon, i a mitjan segle XVI va evolucionar a homenatge a l'emperador. El 2011 va obtenir el reconeixement com a obra d'art oral i immaterial de la comunitat francesa i els seus organitzadors aspiren a rebre la declaració de patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco. Les autoritats de Brussel·les van descobrir que poden treure profit turístic de la internacionalització de l'esdeveniment i l'any passat el van utilitzar com a eina de promoció en la Expo de Milà aprofitant, a més a més, que es va complir el 500 aniversari de la conquesta de la ciutat llombarda per l'emperador.

I torno, abans d'acabar, al tema de la prohibició interrompuda de les estelades, al de les banderes, les nacions i els estats, i al de les espanyolistes al·lusions a una Espanya quan aquesta no existia. No puc certificar si el que sostenen els historiadors belgues és cert. De fet, a l'escut d'armes ampliat de Carles no hi són totes les dels territoris que de seguida esmentaré. Però el que si és ben cert perquè ho vaig veure amb els meus ulls és que en el carrusel a cavall dels que representen l'escorta imperial de l'emperador els genets porten un grapat de banderes de regnes i territoris dels quals ell n'era titular. I, llevat d'error o omissió dels organitzadors belgues -que de bon segur que saben més que jo- les protagonistes de l'Ommegang són, en concret i a més de les banderes de Brabant i Flandes, les d'Àustria, Aragó, Borgonya, Castella, Sardenya, Còrdova, Galícia, Granada, Jerusalem, Lleó, Mallorca, Nàpols, Navarra, Sevilla, Sicília o Dues Sicílies, Toledo i València, a més de la representativa d'Amèrica i les Índies com a imperi d'ultramar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema