Ramon Llull

05.06.2016 | 00:00

Es commemoren els 700 anys de la mort de Ramon Llull, que havia nascut a Mallorca l'any 1232, ben poc després de la conquesta (1229). Llull constitueix una de les personalitats culturals més singulars i influents de l'edat mitjana europea. Pensador exigent i ambiciós, en una època de croades, que aspiraven a l'expansió de la fe per mitjà de victòries militars, Llull preconitza el diàleg interreligiós entre un cristià, un jueu i un musulmà al Llibre del gentil e dels tres savis, escrit entre 1274 i 1276. Tot i que Ramon Llull escriu narrativa, com al Romanç d'Evast i Blaquerna (cap a 1283), i poesia, com Desconhort, un debat entre Llull i un ermità (1295), i l'autobiografia en vers Cant de Ramon (1300), el gruix de la seva obra té una vocació predominantment teològica i filosòfica. La naturalesa no pròpiament literària i la complexa construcció del discurs intel·lectual i espiritual d'una part substancial de la seva producció contribueixen a explicar, si més no en part, la manca de difusió de la seva obra entre els lectors contemporanis, tot i que han estat força divulgats, versionats i il·lustrats títols com el Llibre de les bèsties, una faula que es troba a la setena part de FèlixLlibre de meravelles (1288-1289), o el Llibre d'amic e amat, un bellíssim recull d'aforismes místics inserit a la cinquena part del Romanç d'Evast e Blaquerna.
L'Any Llull hauria de servir per donar un nou impuls a les edicions lul·lianes i per acostar Llull a nous lectors. És cert que en aquest context s'ha reprès el complex procés de canonització de Ramon Llull i que s'han dut a terme congressos i col·loquis acadèmics per aprofundir en aspectes no prou estudiats de Llull. Però també ho és que sovintegen els projectes didàctics, com Enllulla't, o exposicions que sorgeixen d'un anhel de divulgació. Si els textos lul·lians, començant pels que fan referència a la seva art concebuda per explicar d'una manera integral el món i per argumentar la fe amb criteris racionals, requereixen una lectura atenta, la seva trajectòria vital és apassionant pels viatges que va emprendre, pels personatges amb qui es va relacionar, per l'agosarament i la tenacitat del seu esforç,... Ramon Llull és una figura formidable, que va suscitar grans devocions i l'atac implacable de l'inquisidor Nicolau Eimeric. Llull assumeix, com a fruit de l'anhel d'escampar la seva doctrina, una responsabilitat primordial com a capdavanter en l'ús del català com a llengua d'expressió de continguts acadèmics que fins aleshores havien estat reservats al llatí. Ramon Llull tensa la linealitat de la frase romànica per dotar-la d'una major complexitat sintàctica. I realitza també un exercici fascinant de generació de formes lèxiques compostes per endinsar el català pels territoris de l'abstracció.
La celebració de l'Any Llull ha coincidit amb el quart centenari de la mort de Miguel de Cervantes i de William Shakespeare. Sorprèn, però, que les institucions espanyoles, potser perquè no va escriure en castellà, hagin dedicat una atenció escassa a l'Any Llull.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema