Per estudiar i comprendre la comunicació en l'era digital, caldria trobar unitats de mesura apropiades. Així es podrien analitzar i comparar els fluxos que transmeten els diferents canals, en els mitjans de comunicació convencionals i en els nous mecanismes socials: xarxes 2.0, continguts corporatius generats per empreses i institucions, etc. De moment, no hi ha cap sistema d'aquest tipus. De fet, en determinats espais, no sabem com diferenciar qualitativament les unitats d'informació. Tant a Facebook i Twitter com en portals suposadament periodístics hi conviuen reportatges originals, notícies comentades interessadament, entrevistes alterades perquè resultin còmiques o dramàtiques, bromes presentades com informes científics, informes científics manipulats perquè sonin a broma, anàlisis independents, propaganda i publicitat. Si augmenten l'oferta i la demanda de dades enteses com a simples mercaderies, haurem de tractar aquest material com altres béns i serveis objecte de producció i intercanvi: aliments, roba, mobles...? La tecnologia permet saber els llibres més venuts a Amazon o els vídeos més visitats a Youtube. Ara, tothom repeteix que la cultura i la comunicació són "una altra cosa". Però quina?
