Avui (encara) no et despullo

09.06.2016 | 10:08

Estava recolzat a la barra d'un bar on mai hi havia estat, prenent un got d'alguna cosa que no recordo i esperant dos amics que feien tard. Normalment sóc jo el que faig esperar. La nit era perfecta, no feia fred, no es movia ni una sola fulla i el cel era ple d'estrelles. N'hi havia tantes que enlluernaven el mar com si de petites llunes es tractés. De sobte, per la gran i bonica porta de fusta del misteriós bar, va entrar un grup de persones. No recordo gaire bé quantes eren exactament. Jo només em vaig fixar en una I ella també ho va fer amb mi. La seva mirada era tan o més intensa que la llum de les estranyes estrelles que hi havia al cel. Sense pensar-ho, vaig anar a parlar amb ella, no m'hauria perdonat mai no fer-ho. La seva veu no la recordo gaire bé però sí recordo totes les coses de les que vam parlar, i no van ser poques, vam estar hores i hores parlant aseguts en un banc amb una ampolla de vi. Els seus somnis, la seva vida, les seves inquietuds... en tan sols una estona semblava que ja la conegués de feia molt de temps. Era diferent, una d'aquelles persones a les quals no fa falta despullar. Només escoltar-la i mirar-li els ulls. Era tot el que calia fer. En aquest món necessitem moltes d'aquestes persones que no fan falta despullar. No volia que s'acabés la nit, volia estar més hores parlant i escoltant,  i atrevir-me a fer el primer pas i apropar-me als seus llavis, però la inseguretat i la por no em deixaven. La inseguretat i la por sempre guanyen.  En un moment donat -mentre ella parlava- es va sentir un soroll estrany. Era el despertador. Tot va ser un somni. Suat i nerviós. Així em vaig aixecar ahir a la matinada per culpa d'un somni. Un somni tan real que durant els primers cinc minuts em va fer dubtar de si aquella història realment m'havia passat o no. Una història extraordinària, molt curta però immensament intensa. Tot i haver passat un dia, encara tinc la sensació que aquella noia era de veritat, encara tinc l'esperança de trobar-la en algun bar, o asseguda en un banc en una nit d'estiu amb el cel ple d'estrelles.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema