Puigdemont va arribar a la presidència de la Generalitat lligat de mans i peus. Seria president perquè el que ho havia de ser finalment cedia al veto de la CUP. Per tant, si hi havia veto i renúncia, hi havia forçosament pacte d'estabilitat. O ho agafes amb la motxilla plena o ho deixes estar. La decisió era fàcil, per poques ganes que en pogués tenir. Però la situació era molt difícil. Estava lligat de mans per Mas i de peus per la CUP. Puigdemont va aconseguir deslligar primer les mans. Tant que ni el mateix Artur Mas posa en dubte ara (públicament) que en cas de noves eleccions el presidenciable ha de ser Puigdemont. També és cert que Mas sap que aquí hi ha dos possibles sorpassos (ERC i En Comú Podem) i d'aquesta manera elimina riscos de ridícul i guanya temps. Ara Puigdemont s'ha desfet de la CUP gràcies als pressupostos de Junqueras, que crec que sabia perfectament el que passaria abans de presentar-los. I tothom pensa que el president ha tingut un gran dilema aquesta setmana. En realitat, el dilema el tenia el gener. Ara simplement s'ha acabat d'alliberar de mans i de peus.
