Els suïssos, que tenen fama d'assenyats, massa fins i tot, han dit no a la renda bàsica, aquest dineret que en teoria podríem cobrar de l'Estat pel sol fet d'existir i abans de no haver fet res. Per sort, no hem estat nosaltres els consultats: massa providencialistes i confiats en la plata del Perú per, a sobre, imaginar-nos un Estat que fa que ploguin bitllets sobre tot el territori nacional. Però no és el mateix tenir una renda per viure, que viure de renda, això últim potser sigui desitjable, ho dubto, però per no ser ric, millor treballar, una forma de tortura que només ha pogut ser substituïda per altres servituds encara pitjors com aquesta de convertir-nos en necessitats de plantilla.
La renda bàsica segur que és l'ocurrència d'algun socialista capoll o d'un gàngster de Chicago disfressat d'economista. La funció assistencial de l'Estat s'ha d'activar a petició de part, temporalment i, sempre que sigui factible, demanar del beneficiari alguna contrapartida. La resta consisteix en buscar-se la vida. Res em sembla més trist que un futur de pidolaires assistits per l'Estat. Un Estat que es creu amb el dret de vigilar la nostra seguretat al volant, la nostra dieta farmacològica i, sovint, els llibres que podem llegir. Com per donar-los la clau de la guardiola. Un Estat que tintenta lliurar-nos emmanillats als monopolis de l'energia, impedir el desenvolupament de la generació elèctrica neta i autònoma i que encoratja una diversitat informativa equivalent a la dieta d'una caserna.
El bo de Chesterton solia prendre-li el pèl a certa esquerra britànica abstèmia i vegetariana: mentre ells completaven la seva peroració, ell ja s'havia pres tres pintes de cervesa. A cada pub obert, en efecte, està encesa la llum de la civilització. Com deia Álvaro Cunqueiro, quan els bàrbars prenguin els palaus -que és el que està passant- hi haurà alguna esperança mentre un grup de diletants es convoquin en algun soterrani per discutir el punt just de la pularda i si li convé més un ribeiro o un ries baixes. Treballar, gastar i gaudir.
