OPINIÓ

Fins la mort

«Res de disfrutar i divertir-se. El més trist és que l'himne té raó: un espanyol és ben capaç de lluitar fins a la fi, inclús de morir, només pel futbol. La resta, li rellisca»

14.06.2016 | 15:42

Solc fer la cervesa en un bar llatí on fa anys van apunyalar un home. Allà em trobo segur per similar motiu que en un bombardeig un s'ha de refugiar al cràter que ha deixat un obús: és del tot improbable que un altre caigui allà mateix.

Fa dies era al meu lloc, a la barra, i em vaig trobar enmig -literalment: tenia un grup a dreta i l'altre a esquerra- d'una discussió de futbol. Em vaig sentir casc blau. Tant va anar pujant de to, que vaig creure que saltava pels aires la meva teoria de les probabilitats, però va ser falsa alarma: els llatins són gent expressiva, criden, es repten de paraula i amb gestos, sembla que treuen la navalla, i acaben amics. Això sí, per evitar que cap dels dos grups em preguntés l'opinió, em vaig concentrar en la cervesa que tenia al davant com si les seves bombolles, petites com són, portessin escrit el secret de la vida...

No se m'acut motiu més idiota per barallar-se que el futbol. Bé, només un: la política. En tots dos casos la baralla és a compte d'altres als quals remunerem generosament entre tots i que fora de la gespa o dels escons són amics tot i militar en equips diferents. Els europeus necessiten guerres freqüents -es creuen el bressol de la civilització però fa segles que es van matant-, i sortosament en èpoques de pau relativa surt en el seu auxili l'Eurocopa, així poden apallissar i, si hi ha sort, matar enemics, entenent per a tals gent d'un altre idioma, d'un altre país o d'un altre equip, això és el de menys, com veiem aquests dies. Els governs dissimulen, però respiren alleujats que la violència sigui a causa d'una pilota i no de justícia social, posem per cas.

En tal context de violència, Espanya, sempre amatent a les necessitats de la gent, es presenta a l'Eurocopa amb un himne que, entre altres valors elevats, diu que "ganaremos la batalla", que "lucharemos hasta el fin" i, sobretot que "por la Roja moriré, soy español". Batalles, lluites i mort, res de disfrutar i divertir-se. El més trist és que l'himne té raó: un espanyol és ben capaç de lluitar fins a la fi, inclús de morir, només pel futbol. La resta, li rellisca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema