Immersos en un canvi sense fi

"Els analistes més independents i honestos ens alerten de trobar-nos davant d'una veritable crisi sistèmica, allò que realment està avariat és el mateix sistema capitalista"

15.06.2016 | 09:59

Moltes generacions han tingut la percepció de ser protagonistes al llarg de la seva vida de canvis decisius per a la humanitat; no obstant això, hi ha un consens general en considerar que és només en algunes etapes històriques, com en el Neolític, o des de l'any 800 al 200 abans de la nostra era i també en els moments revolucionaris del segle XVIII a França, quan el curs de la història ha modificat substancialment el sentit de la seva trajectòria.

La novetat, el que caracteritza el temps que a nosaltres ens ha tocat viure, és que per primera vegada estem immersos en un canvi sense fi. S'ha acabat la seqüència de modificacions abruptes seguides d'una llarga letargia a l'espera d'un altre període d'innovacions. A més, som conscients que les transformacions són exponencials. Quan ens parem a pensar-hi, ens entra un cert vertigen en no poder assimilar les novetats i ens sentim indefensos davant les grans incògnites del progrés. Sabrem dominar-lo?

Destaco tres característiques de la nostra època. Primer: no és ciència-ficció, és evident que la humanitat ha iniciat un període amb possibilitats d'incidir en la seva pròpia evolució, fins i tot de crear noves espècies. S'albira com a factible que els humans aconsegueixin crear un ésser intel·ligent que, a la vegada, tingui capacitat de decidir i de crear, la qual cosa obre el meló a un món desconegut. Per primera vegada ens haurem de plantejar si ens hem de marcar uns límits o no. La segona particularitat, desconeguda fins fa ben poques dècades, és la connexió total; tenim la percepció que el món s'ha fet petit: els grans desplaçaments són a l'abast; la feina es va a buscar on n'hi ha encara que sigui a l'altra punta del planeta i ens comuniquem de manera constant indiferentment d'on ens trobem els interlocutors. La tercera novetat és l'increment del consum d'una part de la humanitat i l'augment de la població mundial, que ha passat dels 1.000 milions l'any 1800, als 6.000 milions el 2000 i als 7.400 milions d'ara mateix. La demanda incessant de béns i la generació de residus consegüents té com a conseqüència canvis en la biosfera amb un dèficit dels ecosistemes. Des dels anys vuitanta del segle passat gastem més del que la Terra produeix.

A partir de l'any 2007 els problemes s'han vist agreujats pel fet de trobar-nos en estat de crisi. Una crisi que de manera molt general es considera limitada a l'economia, amb l'esperança que, com altres experiències històriques depressives cícliques, serà superada per tornar a enganxar-nos a la cursa de la producció i consum anteriors.

Els analistes més independents i honestos ens alerten de trobar-nos davant d'una veritable crisi sistèmica, allò que realment està avariat és el mateix sistema capitalista. No n'hi ha prou amb un simple recurs cosmètic. Hi ha realitats que es repel·len com l'oli i l'aigua; entre elles, el capitalisme i una visió verda de la vida. Per aquesta raó hi ha qui diu que capitalisme verd és una broma. Morris Berman sentencia: "El capitalisme verd és com combatre el càncer amb una tirita". Hem de preparar-nos per acceptar que res tornarà a ser com abans i el que hem de procurar és idear noves formes de vida.

La crisi, doncs, no l'hem d'analitzar exclusivament des del punt de vista econòmic. Ho és també de valors i, per tant, cal repensar el sistema educatiu; fer un gir molt important en el temps d'oci i entrar en un debat bioètic que encara no ens hem atrevit a aprofundir. Com més aviat fem cas de Gandhi, més aviat iniciarem el canvi obligat: "Hi ha Terra suficient per les necessitats humanes, però no per a les seves ambicions".

Creiem possible que l'enginyeria genètica pugui arribar a crear un ésser intel·ligent diferent a l'espècie humana? Som favorables ara mateix a l'exploració de l'espai? Quines diferències observem entre la crisi actual i les anteriors que hem viscut? Creiem que tornarem a una situació semblant a la d'abans de la crisi?

P.D: Us convido a debatre sobre aquest article a www.fundaciosergi.org/debat o a info@fundaciosergi.org

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema