Sobre horaris i reformes

18.06.2016 | 11:15

El Parlament de Catalunya està enllestint una proposta de reformes horàries que, segons diuen, ens ha d'apropar més a aquesta Europa que tenim un xic més amunt de les nostres comarques. No sé com estan anant els treballs, però segons el secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Família Josep Ginesta, si la cosa no rutlla serà per culpa de les infraestructures viàries i de transport que tenim a Catalunya. Es refereix, és clar, a les que depenen de Madrid perquè les altres segur que passen amb nota alta els paràmetres de seguretat i funcionalitat. En la seva opinió, si la reforma horària no té èxit serà perquè els treballadors fan tard a la feina per culpa d'unes infraestructures depenents de l'estat que no compleixen amb els requisits indispensables a una hipotètica homologació europea.

És evident que les infraestructures ferroviàries de Catalunya en mans d'Adif tenen moltes falles però també és veritat que la Generalitat en va assumir el control de la gestió del servei de Renfe. Una responsabilitat compartida, vet-ho ací. I també és veritat que l'Estat no ha fet els deures que li pertoquen pel que fa al vergonyós estat de les obres de la N-II que porten quinze anys de retard! He estat usuari diari dels serveis de la Renfe durant catorze anys seguits i puc constatar les mancances, els problemes i les emprenyades continuades que, efectivament, suposen en molts casos alteracions i incompliments a la feina per part d'un nombrós col·lectiu de treballadors. És clar que també moltes carreteres de titularitat de la Generalitat (la C-63 també coneguda com "de la vergonya", la C-66 que passa per La Bisbal o la C-250 que connecta amb Sant Feliu de Guíxols) també son exemples d'infraestructures amb mancances evidents que causen perjudicis als patidors usuaris.

Vull dir amb això que si l'excusa del fracàs de la reforma horària es basa en les infraestructures del país és que alguna cosa està fallant per la base. La meva opinió és que abans de buscar el còmode culpable extern, potser fora bo començar a mirar dins la pròpia casa per així poder detectar alguns dels problemes existents i cercar-ne la solució més adient. Per exemple, en el camp de l'educació. Als instituts de casa nostra, la mainada entra a les 8 del matí i fan classe fins les 14.45 h, amb només dues pauses de pati durant 20 minuts cadascuna d'elles, el temps just per menjar un bocata que duen preparat de casa. El senyor secretari troba normal que els alumnes de secundària se'ls acostumi a dinar a partir de les 3 de la tarda? És europeu aquest horari dels instituts catalans? És possible, és clar, que a la reforma prevista ja s'hi contempli aquesta anomalia, però en cas de modificar-se els horaris i, per tant, incorporar un espai de temps suficient en hora raonable per l'àpat del migdia, s'assegurarà que tots els instituts disposin de servei de menjador durant tots els dies de la setmana, a diferència del que passa ara?

Adequar els horaris als paràmetres europeus, avançar els hàbits del dinar, del sopar, del prime time de la tele, és sens dubte una tasca complicada perquè també haurà d'obligar tancament de terrasses i discoteques a unes hores més civilitzades que les actuals, però tanmateix mereix que l'intent sigui aplaudit. Hi haurà molt bona voluntat, però penso que res no s'hi podrà fer mentre la base social que haurà d'empènyer els nous costums com son els estudiants de secundària se'ls obligui mantenir un horaris que res tenen a veure amb l'Europa a la qual ens volem apropar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema