L'Ajuntament explica que Girona Temps de Flors té un cost de 400.000 euros. A aquest cost caldria sumar-li els que assumeixen institucions i particulars que financen projectes i que els mantenen oberts a cost seu. I quins són els retorns d'aquesta iniciativa? La projecció de la ciutat, traduïda en impactes de comunicació que estan calculats. L'efecte sobre l'activitat econòmica, especialment allotjament, restauració i comerç, es percep a simple vista, tot i que mai s'ha calculat amb precisió. Ni per a Temps de Flors ni per al conjunt de les activitats que es duen a terme amb la voluntat de fomentar l'atractiu turístic de Girona. I per una ciutat que és turística, caldria poder disposar del que es coneix com un "compte satèl·lit" en aquesta matèria, que permetria correlacionar inversió pública i privada i retorn públic i privat amb precisió.

En qualsevol cas, el que és evident és que aquest impacte no ajuda a la fiscalitat local. La despesa més gran dels que visiten Girona en serveis comercials, de restauració i allotjament, genera rendes que es poden traduir en major aportació a l'lRPF, en millorar els resultats positius de les empreses i per tant una major recaptació de l'Impost de Socie?tats i sobretot, en una major recaptació d'IVA. Cap d'aquests impostos es tradueix directament sobre la hisenda pública local. Només retorna a la ciutat un 30% de l'Impost sobre estades en establiments turístics, uns 75.000 € l'any 2015 (que per cert, malgrat les pernoctacions varen créixer un 16% entre 2013 i 2015, la recaptació de l'impost va minvar un mateix 16%. Durant el mateix període, a la Costa Brava la recaptació per aquest concepte va créixer un 9,7%).

Quan la productora de Jocs de trons busca i troba el màxim abaratiment de costos per a venir, l'efecte d'aquest ús intensiu de la ciutat no es compensa per enlloc. Ni per la via impositiva ni tampoc per la via de l'exercici de la responsabilitat social corporativa del sector ni per la via del patrocini. No hi ha retorn a la hisenda local.

I aquesta manca de retorn té conseqüèn?cies en termes de cost d'oportunitat. Un article de Pere Parramon i Francesc Xavier Medina ens apunta que el rodatge de Joc de trons pot incrementar la visita a la ciutat d'entre un 20 i un 30%. Ens diuen que aquesta possibilitat cal gestionar-la, doncs no és el mateix que aquest escreix es faci a base de creueristes que passen poques hores sense ni menjar a la ciutat, que es faci a base de persones interessades en la cultura i el cine?ma que s'hi poden passar dies i gaudir d'altres propostes que la ciutat els faci.

Cal gestionar les oportunitats, i en el cas de Girona vol dir no concentrar aquesta vista a escenaris ja molt visitats, sinó diversificant la visita, convertint-la en una experiència agradable i sorprenent. Gestionar vol dir també acordar quin model es vol i desplegar-lo defugi el recurs exclusiu a l'esdeveniment, gestioni de manera integrada el patrimoni i la cultura i un Barri vell viscut, que és el que do?na perdurabilitat al model. Un model que ha de ser capaç de garantir els usos mixtes dels espais visitats, renovi imaginaris garan?tint el rigor, la qualitat estètica i defugi la banalització i ampliï les àrees d'interès a la visita més enllà dels punts ja molt freqüentats. Gestionar és dissenyar aquest model estra?tè?gic amb tots els agents implicats i fer-lo explícit.

I per gestionar aquestes oportunitats, el sector que rep els beneficis directes de la inversió pública hauria de començar a aportar recursos per la via de modificar la fiscalitat aplicada a aquesta activitat a la ciutat. Caldrà estudiar figures fiscals que responguin al fet que unes zones de la ciutat tenen uns usos i uns rendiments diferents atès el seu caràcter turístic i així poder corregir els fluxos de recursos entre cost i benefici de l'activitat turística. L'ajuntament ha d'estudiar el tractament diferenciat de l'IBI a les activitats turístiques al Barri Vell, revisar la gratuïtat d'accés en vehicle per a no residents a la zona, el tractament diferent de l'ocupació d'espais públics per part d'activitats lucratives, o el tractament diferenciat de l'activitat de comerç tradicional i de la de comerç exclusivament dirigit a visitants. Així mateix, desconcentrar activitats de foment en favor d'altres zones de la ciutat per a estendre el circuit de visita i estudiar la singularitat del comportament de la taxa turística a Girona respecte a la resta de la demarcació.

Amb quina finalitat? Generar nous recur?sos per a assegurar la qualitat de l'activitat cultural, la qualitat de l'espai públic i a finan?çar un model turístic que asseguri la sostenibilitat futura, dotant un fons per al desen?vo?lupament de productes i serveis per a un model turístic que sigui realment sostenible, que actui amb mirada a mig i llarg termini i compti amb la implicació dels sectors implicats en la seva definició i gestió.

El sector al qual es demana aquesta implicació mostra uns indicadors positius per aquests darrers anys. Les dades de l'Observatori de l'Ajuntament de Girona mostren que entre 2009 i 2014 el sector de l'allotjament ha incrementat oferta en un 68% (ha passat d'oferir 1372 places a 2306), i n'ha millorat l'ocupació; ha millorat la contractació de mà d'obra en un 12% (ha passat d'ocupar 350 persones a ocupar-ne 392) i el rendiment d'aquests treballadors ha millorat en un 50% (l'any 2009 una persona atenia 3,92 places i l'any 2014 una persona atenia 5,88 places). I això sense ser un sector que ocupi molta de mà d'obra directa: si el nombre d'assala?riats del sector serveis l'any 2015 és de 50.782, el sector de l'allotjament ocupava 392 persones (un 0,8% del total del sector serveis). Caldria estendre aquesta anàlisi al conjunt de l'activitat turística, però no sembla que per al conjunt del sector, la situació sigui diferent.

Torno al principi. Només en una acció, Girona Temps de Flors, l'Ajuntament gasta cinc vegades més del que rep la ciutat per l'únic impost que es relaciona amb l'activitat turística. La indústria del turisme és un sector que contribueix al progrés de la ciutat, però ho fa basat en un model d'us intensiu de la ciutat i de freqüentació reiterada de determinats espais. Aquest model avui no té assegurada la continuïtat i no està equilibrat en termes d'aportacions. Sembla raonable que ara que el sector creix i l'activitat té perspectives de millora, sigui quan calgui definir un model de futur i fer-ho amb la participació de tots els sectors afectats. I mentrestant, començar per revisar quina ha de ser la relació entre la despesa i l'ingrés per a la hisenda municipal en aquesta matèria.