A Figueres, ja ha arribat la temporada dels tastets surrealistes. Els nostres restauradors barregen la imaginació i la bona teca i, amb la murrieria dels prestidigitadors, ens serveixen un seguit de platets rutilants, excèntrics i saborosos que desitjarien agermanar-se amb la filosofia, la gramàtica i l'estètica del moviment surrealista. Alguns se'n surten prou bé.
El surrealisme no va parar mai gaire atenció a la disciplina culinària. Tenia altres interessos. El futurisme, en canvi, va difondre manifestos sobre com havien de ser els guisats. El seu promotor, el poeta Marinetti, reivindicava maridatges de viandes insòlits, coloristes i farcits d'evocacions sensorials. Plats cuinats amb instruments químics i batejats amb títols barrocs i astronòmics, com ara «Salmó d'Alaska al raig de sol amb salsa de Mart». Ningú se'l va prendre seriosament.
Aprofitant que ara tenim els tastets a taula, val molt la pena recuperar «Dalícies», aquest gran llibre de Jaume Fàbrega que, enmig de tantes fabulacions interessades, ens recorda tot allò què li agradava menjar a Dalí. Qui hi busqui plats fantasiosos, molècules desconstruïdes i oxímorons en equilibri, en sortirà decebut. Dalí preferia sovint els plats simples, senzills i tradicionals. Podia ser feliç amb una botifarra dolça, una sopa d'all, uns verats oberts per l'esquena, un pa amb tomàquet o unes costelletes de xai. Alguns d'aquests aliments, de fet, van acabar inserits en el títol d'algun dels seus quadres. Uns quadres que, de retruc, ara s'han convertit en el punt de partida d'aquests tastets surrealistes.
