Ara que comença oficialment l'estiu les parades de fruita ja li han preparat la benvinguda amb els seus millors colors. Arran d'això val a dir que la gent gran hem vist un espectacular augment de varietats de fruita, des de la nostra infància, llavores que a Girona teníem el mercat diari a Rambla i Argenteria. I amb el creixement de la diversitat també ha augmentat l'atenció que es mereix el món de la fruita. Ja té un cert recorregut el llibre Fruites, sí ! de Pep Nogué i Anna Roura. Ella ha fet la part del text, com a educadora, i ell ha preparat les receptes, com a gastrònom. De la col·laboració n'ha sortit una obra fonamental per a fer arribar l'interès, les possibilitats i la riquesa del món de la fruita a les noves generacions. Com diu el cuiner Joan Roca al pròleg del llibre, conscienciar els nens sobre la importància del costum de menjar fruita pot ser un primer pas per aconseguir incorporar la fruita a la nostra vida quotidiana. El llibre és una eina educativa que proposa lectures i jocs a partir de la gastronomia, l'experimentació, el goig dels gustos i la tria de les receptes.
La panera de la fruita mediterrània s'ha ampliat amb el temps i l'anar i venir de les civilitzacions. Al llibre apareixen 31 espècies de fruita que es deixen esprémer, cuinar i ser joguines de mil combinacions perquè, repetim-ho, és un llibre per a gent molt jove. Cada fruita es presenta ben personalment: «Sóc l'albercoc, és essencial cruspir-me ben madur, aprofita la vitamina A que tinc, té molta importància per a la vista.» Diu el kiwi: «Tinc més del doble de vitamina C que una taronja.» El préssec avisa: «Sóc molt recomanable per als nens en creixement i que els cal energia.» Les combinacions obren la imaginació infantil, apuntant com ara les excel·lències del plàtan fregit en un plat d'arròs a la cubana, o bé el caprici d'una amanida de papaia amb pinya i gambetes. També queda oberta una panoràmica sobre suggeriments divertits, com experimentar una nespra amb un llagostí bullit o un grill de mandarina amb salmó fumat i enciam.
Ara que som a la parada de la fruita, la podem allargar fent memòria d'un llibre de Josep Carner, Els fruits saborosos, perquè forma part de la història literària de la nostra llengua i el llibre va ser cabdal de la poesia del Noucentisme. Escrit el 1906, l'autor el va revisar, polir, en diverses ocasions; per això és model del perfeccionisme en literatura. Podem dir que, tractant-se de fruita, l'anava madurant. És un recull de divuit poemes dedicats a altres tantes espècies de fruita, entre les quals -per l'època de l'autor- no es poden pas trobar els cistells de litxis, papaies, alvocats i companyia, que encara havien d'arribar massivament i joiosament a les nostres places i mercats. Entre les divuit fruites seleccionades per Josep Carner fa cent deu anys i les 31 triades per Anna Roura i Pep Nogué cal deixar constància de l'eixamplament del nostre horitzó fruiter. És tot un univers aquest mar de fruites que tenim a l'abast i que hem de valorar i potenciar. És un Mediterrani obert que ha donat acolliment a tota la fruita que aquí ha aterrat i ha volgut arrelar. Pel costat del simbolisme, també. El llibre Fruites, sí! omple una necessitat de valorar agermanaments i potenciar amistats, ara que tantes nacionalitats entre nosaltres es poden retrobar amb uns productes que porten arrels de les seves llunyanes terres amb tonalitats de civilització. Alegrem-nos amb el llibre, i i tot preparant el bany maria per al puding de pera amanirem els 31 capítols amb un poema de Carner: «Les peres es fan acolorades llavors que tant s'atarda el sol per la vessant, les peres jovenetes, penjant extasiades de cabre, justes, a la boca d'un infant.»
