UN MATÍ DE JULIOL A LA DEVESA

26.06.2016 | 00:00

el proper divendres entrarem en el mes de juliol. Ja fa uns dies que ha començat l'estiu. Ja s'acosta el moment de començar les vacances. Alguns ja les han començat; altres en certa manera en fem tot l'any pel fet d'haver arribat a la jubilació; uns altres lamentablement també en fan sempre per la manca de llocs de treball; i també hi ha qui treballant no en pot fer. Però el mes de juliol, especialment en les seves primeries, encara no es nota l'ambient de vacances d'una manera tan generalitzada com passa el mes d'agost, o potser en el temps comprès entre el 15 de juliol i el 15 d'agost.
Jo formo part del cada vegada més ampli contingent de jubilats. Això no vol pas dir que estigui completament inactiu, com podeu observar els que setmanalment em llegiu en les planes del Diari. Però sí que tinc molta llibertat per organitzar-me la feina de manera que em permeti gaudir de moltes estones de relaxament, de passeig i de contacte amb la natura. Al ritme que es van sumant anys en els nostre compte particular, ens veiem obligats a escurçar l'itinerari de les nostres caminades. I és per aquesta causa que en lloc de fer una excursio?neta fins a Sant Miquel o pel camí dels Àngels, em limito a passejar, alguns matins de juliol, per la Devesa, alternant el passeig amb seure una estona en un banc.
No puc pas parlar del que faré aquest es?tiu, ja que mai se sap si els propòsits es faran realitat. Però sí que puc explicar que l'any passat, molts dies de la primera quinzena del mes de juliol vaig freqüentar la Devesa, el nostre tradicional parc urbà. La tan recordada Devesa que tant estimàvem i agraíem en aquells ja llunyans temps en que era el nostre únic camp d'estiueig. La que ens permetia sortir, en pocs moments, del clos urbà, gaudir de l'acollidora ombra dels plàtans monumentals, passejar tranquil·lament, respirar aire pur, lliurar-nos de la calor que es patia en uns domicilis dotats de pocs mitjans per mitigar-la. I trobar sempre allí persones conegudes i amics i companys. Uns amb qui no teníem relació, però coneixíem de vista i gairebé ens era conegut el seu historial, altres amb qui ens saludàvem, i sempre algun amic, algun veí de casa, algun company d'estudis, amb qui podíem conversar.
Ara tot és molt diferent. No només la Devesa, sinó la ciutat, el nostre barri, la nostra casa, les nostres relacions personals. No diré pas si és millor o pitjor ara que abans, però sí que és evident que tot és diferent. Però no ens hem de quedar recordant el passat, sinó que cal viure al dia i sa?ber apreciar tot el de bo que hi ha en el nostre temps, per més que també hi hagi co?ses que no ens agradin.
A l'estiu els millors moments del dia són les primeres hores del matí. I aleshores és quan la nostra Devesa es mostra amb tota la seva bellesa i quan resulta més acollidora. El passeig mal anomenat central, ja que no ho és, sinó que és lateral, serveix ben poc per passejar, com es feia abans. El veï?natge d'una carretera molt concorreguda el fa poc tranquil. Com és molt natural a aquella hora la gent va al treball, arriben els de fora i surten els de la ciutat. I el trànsit motoritzat, amb l'inevitable soroll, no compagina bé amb un passeig relaxant. També és necessari el regatge. Els arbres necessiten aigua, i es precís donar-los-hi amb generositat. D'un temps ençà n'han perdut molta. Els arbres de la Devesa troben a faltar l'aigua del Güell que abans discorria ran del parc. Noten la disminució del cabal del Ter. S'han evitat les tradicionals inundacions, cosa que té una gran importància per a la ciutat i també per a la integritat del parc; però els arbres se'n ressenten. I cal intensificar el regatge artificial. A vegades l'aigua senyoreja pel terra del passeig i el fa difícilment practicable. També convé no badar per tal de no ser atropellat per un ciclista que confon el parc prenent-lo per un velòdrom pel qual es pot circular a tota velocitat. Arribem al Jardí i el panorama es fa molt més agradable. Fer una volta pels dos sectors del jardí sempre és un entreteniment i una lliçó de botànica. El jardí està molt ben cuidat i es pot dir que conserva tota la gràcia dels seus bons temps. A aquella hora matinera la brigada de jardiners es mou amb prestesa i eficàcia. Es nota una gran activitat; però és una activitat que no trenca l'encant del lloc. Resulta reconfortant contemplar aquells actius operaris fent la seva feina amb diligència i professionalitat. I més si tenim en compte que gràcies al seu treball aquell recinte manté el seu bon estat de conservació, la vitalitat de les plantes, la viabilitat dels passos entre els quadres enjardinats.
En el breu i ben ombrejat passeig que separa les dues ales del jardí s'hi troben uns bancs, que encara que mostren portar molts anys de servei, tanmateix resulten molt còmodes. La forma del seient i la lleugera inclinació del respatller permeten al cos de l'usuari trobar la posició ideal per descansar. I des d'aquell còmode observatori es pot practicar una lectura lleugera, que no encaparri, millor no llegir les notícies del dia. Recordar els temps passats. Els de la meva edat no podem fer gaires plans de futur. I molt especialment contemplar el bell i artístic panorama. Les fulles amb la seva fresca verdor, les flors amb la fina policromia...
A aquella hora aquell paratge no és mas??sa concorregut. Fora dels atrafegats jar?diners, només hi veiem ben poques persones. Sens dubte més gent que va de pas que passejant. Aquell tram de passeig ve molt de pas per als que vénen de Fontajau o de Sant Pons i es dirigeixen al centre de la ciutat. També es pot veure algun avi portant una criatura a passejar, ja sigui agafada de la mà o, si és de menys edat, ben asseguda en el cotxet. Hauria estat impensable que aquells respectables senyors que passejaven per la Devesa un segle enrere ha?guessin anat acompanyant un nét de pocs anys. Aquesta activitat era més pròpia de les mares o de les ara ja inexistents maina?deres. Des d'aquella llotja a l'aire lliure es poden escoltar les campanes de la Catedral quan senyalen les hores i quan repiquen en ocasió de les rituals celebracions.
Entre nou i deu van arribant grups de mai?nada, acompanyats dels respectius mo??nitors. Són els nens i nenes que participen en els casals d'estiu, casals que fan un tan bon servei. Uns entren al jardí per una de les portes i uns altres per l'altra, segons la bar?riada en la qual està ubicat el centre esco??lar del qual procedeixen. Tots s'encaminen al lloc on es troben el jocs que els servi??ran d'entreteniment. La presència d'aque?lla munió infantil afegeix al jardí una no?ta de joia, de vitalitat, d'animació i també d'esperança de futur per a la nostra societat.
Quan del campanar de la seu cauen deu batallades, considero que per a mi ha arribat l'hora de donar per acabada aquella relaxant sessió i inicio el retorn cap a casa, pel camí més dret, atenent la recomanació mèdica de no circular en les hores centrals del dia que són les de màxima calor.
I també amb aquests comentaris hem arribat al moment d'interrompre el contacte amb els lectors, durant els mesos de ple estiu, el juliol i l'agost. Amb el propòsit de retrobar-nos el dia 4 de setembre.
Un bon estiu, unes bones vacances i un bon descans per a tothom. I a reveure!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema