Hi ha coses que no canvien: l'allau de promeses fetes en la recent campanya electoral, igual que en totes les anteriors. Promeses que, ho saben prou bé, no pensen complir. Per exemple, les ajudes a la investigació. Tots els candidats s'han omplert la boca cantant les meravelles que pensen fer per atendre les necessitats de beques, de finançament de projectes d'investigació i desenvolupament, etc. Promeses, totes; realitats, gairebé ni una. I encara més: moltes vegades, quan es concreten, és amb sospitosos viaranys que omplen d'ombres les raons de la concreció. Perquè Espanya, Catalunya, continuen essent països on l'amiguisme, el nepotisme, és un «mèrit» de pes a l'hora d'aspirar a una reivindicació justa i ajustada a llei. Són molts milers els joves que demanen una beca -és a dir, un salari per treballar i investigar-, una ajuda imprescindible perquè, majoritàriament, la joventut espanyola, catalana, no pot comptar amb el suport de les universitats a l'hora de pagar els seus projectes.
I, per a més inri, no són infreqüents els casos en els quals el ministeri o conselleria corresponent rebutgen un projecte adduint manca de qualitat; projecte que, poc després, mereix una beca europea de prestigi. En una mostra de clarividència tan hispana, ja hem superat el «que inventen ellos» i ens n'anem a fora a inventar pels altres. Estem foragitant llumeneres que donaran profit allà on hagin emigrat, perquè aquí no poden. Quan aprendrem a triar entre les «llumeneres» polítiques que ens prometen el oro y el moro i que, des de fa decennis, quan arriba tal dia com avui ja han oblidat les seves promeses? Quan ens prendrem seriosament això de triar i votar?
