La suma de dos números sencers sempre en produeix un altre, de sencer, o sigui, mai no dóna com a resultat una fracció. És el que en matemàtiques es coneix com a clausura. Però això no significa que el conjunt dels números sencers sigui finit.
Amb els nostres pensaments passa el mateix, ja que, en primera instància, estan limitats -podríem dir que estan clausurats- per les nostres facultats cognitives. Per aquesta raó, en cap moment de la història arribarem a les solucions de totes les preguntes que ens planteja la filosofia. En qualsevol cas, les nostres idees al respecte poden ser infinites, com els números sencers.
La clausura cognitiva no és una conclusió pessimista, ans el contrari, és un signe de progrés en la nostra comprensió de la ment humana. Sabem que aquesta és un sistema d'òrgans dissenyat per la selecció natural, llavors, per què hauríem d'esperar d'ella que captés sense excepcions les veritats de l'univers? En realitat, hauríem d'estar agraïts perquè encara avui els grans problemes de la ciència són semblants en estructura a les preocupacions dels nostres avantpassats caçadors-recol·lectors.
