els arguments acadèmics en contra dels deures se succeeixen i ara llegeixo que la confederació de pares de l'escola pública, la Ceapa, ha sol·licitat formalment que se suprimeixin els quadernets d'estiu, de manera que les vacances escolars siguin un temps d'oci i res més. Se sap que el joc, sobretot si és lliure i desestructurat, forma part de l'aprenentatge natural dels nens (cosa, per cert, que es constata així mateix en els animals), de manera que, per a un bon nombre de pares, l'estiu s'hauria de convertir en una mena de reserva natural destinada a la descoberta, el joc, l'exploració i la recerca. Nous amics, la platja o la muntanya, el retrobament de les famílies, una noció de l'aventura i el risc allunyada de l'estricte control parental conformarien alguns dels objectius d'aquesta pedagogia estival, davant dels tediosos exercicis de matemàtiques o el repàs de les normes gramaticals.
L'obsessió actual en contra dels deures també té a veure amb la moda de les habilitats no cognitives. Bastants estudis subratllen la importància de l'autocontrol emocional, la sociabilització, la perseverança o la confiança, trets que difícilment s'adquireixen per via acadèmica si fem cas al periodista de l'educació Paul Tough, però sí mitjançant el joc, ja sigui lliure o organitzat.
Finalment, els partidaris de suprimir els deures utilitzen també un argument de caràcter social, ja que el treball escolar a casa i les classes de repàs accentuen les diferències socioculturals de les famílies. Així, en lloc de disminuir la bretxa formativa entre els diferents alumnes d'un curs, s'incrementaria segons l'actitud, el nivell cultural i la capacitat econòmica dels pares. Si ho interpretem així, els deures anirien en contra de la igualtat social.
Per descomptat, hi ha motius de sobres per defensar gairebé qualsevol posició. Estudis com els del premi Nobel d'Economia James Heckman han demostrat la crucial importància de les habilitats no cognitives, que s'adquireixen bàsicament durant els primers anys de vida. L'obsessió per ensenyar a llegir a una edat primerenca abans dels sis o set anys resulta irrellevant. I, per descomptat, vist els resultats que obtenim en proves internacionals com les de PISA, és molt probable que el currículum espanyol estigui mal dissenyat, amb un excés de matèries i coneixements en què no s'arriba a aprofundir prou. Però, al mateix temps, suprimint de forma radical els deures d'estiu, l'únic que reforça és un altre procés ben conegut pels teòrics de l'educació i que en anglès s'anomena summer learning loss. Un estiu sense lectura ni matemàtiques equival a retrocedir uns dos o tres mesos en les corresponents habilitats del nen, cosa que, en efecte, contribueix a incrementar les diferències entre els alumnes.
Potser el punt mig entre les dues posicions sigui precisament aquest: caldria llegir i exercitar les matemàtiques (a més de l'anglès o qualsevol altre idioma estranger), mentre que tota la resta resultaria força irrellevant. Per descomptat, llegir un llibre no és el mateix que fer deures, però sí que exigeix ??constància i certa voluntat. De la mateixa manera, encara que es poden utilitzar molts jocs per repassar les matemàtiques -del Mancala als Lego, de les cartes SET a un bon nombre d'app-, segurament també sigui convenient donar algun tipus d'explicació teòrica, potser no més de deu o quinze minuts diaris.
En un món on cada vegada escassegen més els bons treballs i en què a més primen sobretot les capacitats analítiques, no sembla que les propostes de la Ceapa puguin convèncer els escèptics. De fet, la tendència contrària sembla imposar-se. D'acord amb el sociòleg Robert Putnam, en les últimes dècades, els pares amb formació universitària han multiplicat per quatre el temps de lectura dels seus fills. També inverteixen molts més diners en activitats extraescolars, classes de repàs, ensenyament d'idiomes i tutories personalitzades. Per al periodista David Brooks, «el Batxillerat constitueix una màquina de selecció social». Segurament, l'ansietat dels pares contribueix al fet que tot el procés educatiu sigui un procés de selecció social. Però el món global i competitiu d'avui també ho és. I no sembla que res ni ningú pugui canviar aquesta tendència.
