La carta signada per 110 premis Nobel demanant a l'organització ecologista Greenpeace que cessi i desisteixi en la seva campanya contra els transgènics no és sinó el tercer acte en un programa que va començar a mitjans de maig amb la presentació de l'informe "Cultius genèticament manipulats: experiències i perspectives" elaborat per l'Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Medicina dels Estats Units i que suposa la més exhaustiva revisió de la literatura científica sobre els impactes dels transgènics fins a la data: 900 estudis publicats entre 1987 i 2010.

Els autors, després d'examinar les dades epidemiològiques d'incidència de càncer i altres problemes humans de salut al llarg del temps, conclouen que no s'han trobat evidències que els aliments procedents de transgènics siguin menys segurs que els convencionals. Tampoc s'han demostrat impactes nocius en el medi ambient.

No obstant això, en els aspectes relatius als efectes en altres cultius o a la mateixa agricultura l'informe no és tan contundent. En primer lloc, els científics reconeixen la menor quantitat d'estudis centrats en les conseqüències socials i econòmiques, el que en els àmbits biotech denominen "consideracions socioeconòmiques". En segon lloc, es posen en qüestió els beneficis per a les petites explotacions agrícoles que es converteixen en dependents d'ajuts i crèdits. Els transgènics són "útils" en l'agricultura a gran escala de cotó, soja o blat de moro però a petita escala només quan es té accés al crèdit, al mercat i a l'ajuda del govern per garantir un preu assequible de les llavors. Respecte a la seva capacitat per abordar la seguretat alimentària, l'estudi és molt prudent i assenyala que dependrà dels contextos socials i econòmics.

Amb un breu intermedi d'uns dies, l'empresa Bayer protagonitza el segon acte en anunciar el seu desig de deixar de ser una química farmacèutica per posar el seu cor a la biotecnologia agrícola fent una oferta per Monsanto. Per més de 55.000 milions d'euros, l'alemanya vol adquirir la multinacional que va comercialitzar amb èxit els primers organismes genèticament modificats (OGM) resistents a l'herbicida que ells mateixos havien creat per a acabar amb les males herbes però que també perjudicava els cultius: el roundup de la revolució verda dels setanta que va convertir al consorci químic en un gegant que es va llançar a la recerca en biotecnologia.

L'aparició en escena del centenar de ?guardonats amb el Nobel signant una crida a Greenpeace, Nacions Unides i els governs és el tercer acte que busca i aconsegueix l'impacte mediàtic tot i que s'ha publicat en un web de suport a l'agricultura de precisió al costat d'uns 2.500 científics anònims i ciutadans de tot el món.

El llibret es representa en un moment delicat en les negociacions entre la Unió Europea i els Estats Units respecte a l'Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversió, conegut per les seves sigles TTIP, després de la filtració de 248 pàgines dels documents secrets difosos per Greenpeace. Els Estats Units pretendria que els OGM aprovats allà fossin autoritzats de manera automàtica a la UE, on només es conrea el blat de moro de Monsanto, el MON810, principalment a Espanya.

La carta dels Nobel és un nou moviment en la guerra d'interessos comercials que es lliura en el camp dels transgènics. El debat té a veure més amb un model de negoci que amb els perills per a la salut humana i no sembla encertat per part de Greenpeace seguir oposant-se a la biotecnologia agrícola per se, en contra dels estudis científics que reconeixen els problemes socials i la poca eficàcia dels OGM en alleujar la fam al món. Segons la FAO, hi ha prou menjar al planeta avui, però una de cada nou persones no té prou per menjar. Els llorejats destaquen, però, que el 2050 hauria de duplicar-se la producció mundial d'aliments per satisfer la demanda encara que l'informe de l'Acadèmia nord-americana no troba dades que demostrin que el cultiu de transgènics augmenti tal producció. Greenpeace i altres organitzacions ecologistes o d'ajuda al desenvolupament poden per tant seguir treballant perquè encara que els transgènics no siguin perjudicials per a la salut tampoc són beneficiosos per al desenvolupament sostenible en aquells llocs on la gent es mor de fam i les regles del mercat agrotecnològic encaixen amb dificultat.