El propassat divendres a Barcelona es va enterrar Convergència Democràtica de Catalunya, la formació política que al llarg dels darrers quaranta anys ha vertebrat el país. Difícilment es podria entrendre el progrés viscut a casa nostra sense la potent eina que ha representat CDC i el seu president, Jordi Pujol.

Però ja se sap que han arribat nous temps i després dels darrers esdeveniments viscuts per la família Pujol, els dirigents convergents pretenen esborrar qualsevol empremta del polític més important i més transcendent de les darreres dècades. Uns dirigents mediocres pretenen que amb la desaparició de Pujol, aquest carregui amb tots els casos de corrupció que Convergència ha viscut al llarg de la seva trajectòria. Tard o d'hora el temps posarà a tothom al seu lloc i avui una colla de gent que ha gaudit de sou públic trenta anys seguits reneguen de la persona que els va donar l'oportunitat del càrrec. Però ja se sap, aquest és un món de desagraïts i ara toca fer miques al president Pujol i a tota la seva obra de govern.

I així un cap de setmana d'un estiu calorós de l'any 2016 van celebrar els funerals de Convergència. Aquell partit que aconseguia passar el rasclet a tots els racons del país i on s'hi aplegaven nacionalistes de dreta, d'esquerres, liberals, socialdemòcrates i independentistes. I al centre de l'acció sempre una senyera que unia tot un seguit de militants i simpatitzants que tenien la defensa de Catalunya i la seva gent com a leitmotiv de l'acció política. Però ja mai més res no serà igual.

Ara ja s'ha batejat el nou Partit Demòcrata de Catalunya. Un nom que ja no representa un ampli espectre polític, sinó que haurà de conformar-se amb un 15-20% de vots. Fins i tot els militants rebutjaren els noms que proposaven Mas i Puigdemont. Respecten la figura del primer, però la situació ha canviat. No el fan fora, perquè saben que té a sobre la imputació per la consulta i perquè va ser víctima del procés i tractat com un ninot de falles per la CUP amb ERC darrere el canyer. Però la gent sap que Mas no representa la renovació i menys amb Munté i Turull al costat. Per cert, de ben segur que ni aquest darrer ni Gordó aspiraran al lloc de coordinador general.

Si això de l'independentisme i la unilateralitat va de debò el PDC havia d'apostar per la figura de Carles Puigdemont com a nou president. I si no és així, en quatre dies es poden formar tot un seguit de corrents, per la qual cosa serà molt difícil la unitat d'un PDC que sembla una còpia malfeta d'ERC. I ja se sap que l'electorat aspira a l'original i no a votar succedanis.

Jo sóc dels que continuo pensant que Catalunya necessita un gran partit de centre que aglutini al màxim les idees catalanistes. I que desenvolupi una acció política trasparent i independent. El PDC ha encetat el camí amb massa costums del passat que ara intenten corregir una colla d'afiliats de bona fe. L'independentisme avui no es majoritari a Catalunya. Però sí que hi ha un 80% de catalans que volen un referèndum on els ciutadans defineixin el futur. Si Convergència ha estat una eina imprescindible per a entendre els darrers quaranta anys, tant de bo que el PDC pogués tenir també una llarga trajectòria en favor del país. Els polítics s'hauran d'acostumar als pactes entre forces diferents i per tant a saber cedir i tot això no és fàcil. Però hi ha tota una sèrie de vicis adquirits, que s'han viscut el darrer cap de setmana, que el PDC haurà de corregir si de debò es vol guanyar la credibilitat de la gent.