Sobreviure al món

13.07.2016 | 00:00

Un exemple de la pressió econòmica damunt el ciutadà. A l'Empordà, un senyor que té un hortet amb una cabana de 14 metres quadrats, li passen a considerar aquesta cabana com a espai habitable, i li fan pagar impostos per quatre parets on podria dormir, hi cabria el llit?, un japonès d'aquests que lloguen una habitació càpsula a Tòquio. La qüestió és que els impostos municipals, autonòmics, estatals, augmenten. Les tarifes de serveis privats es disparen. Els polítics no troben necessari fer que la gent pagui menys impostos o disposi de més deduccions per iniciar negocis.
Els autònoms són els grans oblidats. Mentre els partits polítics intenten sense èxit pactar un Govern a Madrid, amb reformes bàsiques (el fons de reserva de les pensions ha passat dels 70.000 milions d'euros en l'època del president Zapatero, a qui tant se'l va criticar, i que en aquest camp va fer una bona gestió, fins a disposar avui, seguint el ritme d'extracció de fons, només per un any més), els autònoms són invisibles. Quan la crisi entra en el novè any i es parla de 150.000 milions d'euros més necessaris per salvar els bancs italians i el Deustche Bank, si, els alemanys també gestionen malament, els partits semblen no entendre que les seves decisions poden fer menys dura la crisi. I per posar-se d'acord cal sentit comú i sentit de país. Fàcil o difícil d'aconseguir?
El nom per un partit polític és important. Almenys en una època sense la crisi econòmica i amb qüestions d'ideologia i pòsit històric d'idees, que fan del nom de partit el referent dels votants. La nova etapa de Convergència Democràtica de Catalunya passa per un canvi de nom, Partit Demòcrata Català, és el nom escollit. El Partit Demòcrata era el nom pensat per una coalició d'esquerres que el president Maragall volia per un futur amb dues opcions polítiques, esquerra i dreta, seguint el model nord-americà. Com a nom, situa al partit en l'espai de centreesquerra, a on tanta gent vol estar. Deixant el bloc de la dreta, necessari i legítim, poc representat
A Europa, excepte als països del sud, l'extrema dreta populista sembla menjar-se a la dreta clàssica fins al punt que líders populistes amb pocs escrúpols i menys formació, amb idees manipulades, guanyen espai amb missatges xenòfobs que recorden l'època que va donar origen als feixismes al segle XX. Mala peça al teler.
Però el nom no ho és tot, també hi ha els noms propis dels dirigents d'un partit, els rostres i els càrrecs que en una nova etapa han de ser renovats i nous. Si aquest fet no es produeix, tot canvi neix coix o cosmètic. T'anomenis com t'anomenis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema