La policia tanca una llibreria i requisa 15.000 llibres per raó del que duen escrit, i tothom calla. Això sí, si la fiscalia actua contra uns titellaires o denuncia una poetessa, sortiran de sota les pedres veus defensant la llibertat d´expressió. I faran bé. Però on són ara? La llibreria Europa ven publicacions nazis, és cert. Distribueix llibres que justifiquen l´holocaust, és cert. Però per més que ens repugni, per més que no combreguem amb aquestes idees, ha de tenir dret a fer-les públiques. Si només defensem la llibertat d´expressió respecte al que ens agrada, estem cavant la tomba d´aquesta llibertat.
Poca confiança demostrem tenir en els nostres arguments, si l´únic que sabem fer contra el nazisme és prohibir-ne la difusió. Tenim por de no saber combatre la paraula amb la paraula? Un nazi ha de tenir dret a publicar les seves idees igual que un jueu, un ateu, un independentista o un culé. I si a algú no li agrada el que diuen aquests llibres, la solució és fàcil: no comprar-los.
No fa gaire, en les parades de llibres vells dels diumenges a Girona, vaig veure-hi Mein Kampf, estava situat no gaire lluny de Paulo Coelho i de García Márquez. Ningú posava el crit al cel, l´infern no es va obrir sota els nostres peus, no van aparèixer hordes de camises pardes per l´horitzó. Així és la democràcia, així és la tolerància.
Els nazis prohibien fins i tot els contes dels germans Grimm i nosaltres, que ens creiem demòcrates, prohibim els contes nazis. Les prohibicions comencen i no se sap com acaben. Un dia prohibiran també els llibres sobre l´islam, després els que advoquen per la independència de Catalunya, i al final Lolita serà proscrit per pederasta.
Alguns argumenten que a Alemanya està prohibida l´apologia del nazisme. Ho diuen com si Alemanya pogués ser exemple de res, quan allà van votar massivament Hitler i més tard van tancar els ulls al que feia. Entre dur el nazisme al poder i atemptar contra la llibertat d´expressió, hi ha un terme mig. Estaria bé que, almenys nosaltres, ens hi mantinguéssim.
