Cartes

Jordi Pausas. París.

El Tribunal Constitucional (TC) va desestimar un nou recurs per evitar complir la sentència d´Osca sobre les obres d´art que la Generalitat va comprar legalment a la comunitat de monges de Sixena i que són al MNAC i al Museu de Lleida. És per això que ara el TC ha decidit i mana que es faci efectiva la sentència de la jutgessa d´Osca que anul·lava la compravenda dels béns per part de la Generalitat procedents del monestir de Sixena. Aquest monestir, situat a 75 quilòmetres de Lleida, pertanyia al bisbat de Lleida, com hi pertanyien des de segles enrere moltes parròquies de la Franja de Ponent fins que als anys noranta la Conferència Episcopal Espanyola va mutilar el bisbat i va traspassar aquelles parròquies al bisbat de Barbastre, per fer-lo coincidir amb les fronteres polítiques. Allò va donar peu a l´agra reclamació des de l´Aragó de les obres d´art sacre que el Bisbat de Lleida feia més d´un segle que havia anat salvant de saquejos, l´abandonament i la descurança, totes les quals es troben conservades en els museus de Lleida i Barcelona.

I ara, en plena canícula, a la reunió convocada pel patronat del Museu Nacional d´Art de Catalunya (MNAC) per tal de discutir sobre l´arbitrària decisió dels tribunals de justícia, hi van acudir els representants de les tres administracions: la Generalitat, l´Ajuntament i també l´Estat. A la reunió -molts van optar per no assistir-hi i quedar-se a casa, ai!- va dur la batuta el president del Patronat, Miquel Roca Junyent, i es va acordar per «unanimitat» -així és fa constar- que no desobeiran la sentència del jutjat d´instrucció número 1 d´Osca que obliga a entregar les obres a Aragó. És evident que en aquesta al·lucinant, barroera, esotèrica i increïble història -tot i que vivim en democràcia- se´ns tracta com a súbdits obligats a obeir i acatar amb la deguda humilitat la famosa i execrable llei de l´embut...

El Full de l´Albera Marítima de Portbou

Josep M. Loste i Romero. Portbou.

Enguany se celebra el 20è aniversari de la revista de Portbou el Full de l´Albera Marítima. Sí, ja fa 20 anys que un grup de quatre joves de més de 30 anys, de Portbou, amb l´ajuda i col·laboració de diversos jubilats i el mossèn de Portbou, Pere Gubau i Valls, varen fer possible que sortís a llum pública aquest petit projecte cultural, informatiu i periodístic de proximitat -i que es definia, fundacionalment, com a publicació catalana, independent, cultural, trimestral i gratuïta. El Full de Portbou va néixer amb dos objectius clars: oferir un servei cultural, informatiu i periodístic de proximitat al poble de Portbou i, alhora, ajudar al procés de normalització lingüística. Ara continua en la mateixa línia, però té molts més col·laboradors, de Portbou i de fora del municipi. El Full de l´Albera Marítima, també ha patit la crisi; ara és una publicació que surt tres vegades l´any; però continua en la mateixa línia editorial -catalana, cultural independent i gratuïta- i intenta exercir una tasca cívica, tot restant oberta a qualsevol col·laboració. Qui vulgui fer-nos arribar un article, aquesta és la nostra adreça electrònica: elfull@wanadoo.es. Els escrits haurien de ser d´una llargada màxima de dos fulls DIN A4 a doble espai.

Vaquetes de nou

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí.

Surto de casa i em trobo que ja estan aixecant, a l´espai que hi ha darrere, en un petit descampat, la tanca amb fustes i una reixa per fer-hi, un any més, un acte que em pensava que ja no es duria mai més a terme a Torroella: les vaquetes, comptant, en definitiva, com a raó a favor l´anomenat vot de qualitat de l´encara actual alcalde, emès a la votació tan ajustada que es va fer al consistori en contra de la continuïtat del maltractament animal.

Bé cal assenyalar de bon inici que el divertiment a costa del patiment dels animals ja no té sentit en una societat avançada; per això costa tant d´entendre la persistència dels correbous en qualsevol festa popular. I no val, crec, remetre´s a l´excusa de tradicions antigues perquè per aquest camí algú bé es podria sentir justificat a demanar el retorn dels gladiadors. Per tant, el fet que a Torroella es facin els correbous amb motiu de la Festa Major per Sant Genís des de fa 36 anys, per a res no pot suposar ni menys forçar que el costum no s´hagi de bandejar i canviar, si cal, per una altra mena d´activitat festiva molt més d´acord amb el temps que vivim.

La prova és que a Olot, que tenia una tradició molt antiga i arrelada en aquesta qüestió, ja no es farà; l´Ajuntament va fer una consulta sobre el futur del correbou i els veïns van votar en contra. I tot i que la consulta no era vinculant, l´alcalde va dir que farien allò que volia la majoria.

Cal, doncs, anar adaptant les festes populars amb animals a la sensibilitat cap als seus drets, entre els quals l´extirpació del seu patiment o mort és el primer.