L'èxit d'Europa

20.07.2016 | 10:22

Ide sobte, una ventada, un cop de referèndum i Europa sencera queda desvalguda i arran de l'abisme. Un cingle vertiginós semblant al que es descrivia en les cartes de navegar medievals. Terra incògnita plena de monstres, diables i perills que no es podien verbalitzar. El Regne Unit ha votat a favor de desamarrar-se d'Europa. Sorprenent. Impensat però real. A l'Estat espanyol salten les veus que prediquen l'Apocalipsi now! Els somnis humits ?espa?nyols llagotegen amb Gibraltar i l'UK envia un submarí atòmic a pasturar l'estret. És curiós com la mateixa gent que amenaçava els catalans a vagar eternament en l'espai exterior ara callen com morts veient com hi ha qui ha decidit fer-ho -una potència mundial-. Tot per deixar votar la gent. Se'ns diu que els referèndums els carrega el diable, que votar és una qüestió massa seriosa per deixar-la en mans de la gent. Al Regne Unit la gent ha fet servir allò que als catalans ens és prohibit, el dret a decidir -ho van fer els escocesos.

Costa saber que representarà per al futur immediat el Brexit. L'únic que veiem, de moment, és com David Cameron diu siau! i se'n va taral·lejant una tonada distreta, com la lluita pel poder al parlament anglès segueix uns paràmetres que des d'aquí no s'entenen, s'aparten polítics demonitzats com Nigel Farage. Van per feina i sorgeix una nova presidenta, Theresa May. Se'ns explica que el Brexit representa l'ascensió de l'extrema dreta, que en un lloc com Londres en el qual hi ha un alcalde musulmà, Sadq Khan, ha guanyat la xenofòbia. Massa fàcil, massa estereotipat. Anglaterra és un lloc d'acollida d'immigració ja sigui de gent provinent de les antigues colònies de l'Imperi Britànic com dels milers d'emigrants de llocs deprimits de la Unió Europea com ara mateix és Espanya. Sembla que el vot a favor del Brexit va acompanyat de raons que no són només el mantra de la por a la immigració.

Els polítics que manen a Brussel·les haurien d'haver estat els primers en dimitir després del referèndum. Com poden continuar manant un cop s'ha substanciat un dels pitjors fracassos de la Unió Europea? Europa és un mercat. Havia estat un estat d'ànim. Ara és un negoci multinacional, precís i proveït de totes les armes de l'extorsió legal. A les elits europees els agrada tenir de genolls els països més febles que componen el conglomerat, canvien presidents d'estats elegits -homes de negre, tecnòcrates, en diuen- sancionen poblacions senceres i s'assadollen dels fruits de la classe treballadora -encara en queda. El deute! El deute s'ha de pagar amb recàrrecs i grans sacrificis. La vida, la mala vida de la gent no interessa. L'estat del benestar és un cadàver que escuren els depredadors.

Qui passa comptes? Qui vota els prohoms que decideixen convertir Turquia en un estat-presó? On és el comptable de tanta bestiesa? Qui passa comptes als polítics que arruïnen els estats? L'Europa de la qual es distancien els ciutadans anglesos és la dels mercaders i mercenaris d'alt estànding. Ser a Europa, ser-ne una república té avantatges, però també ha de ser un espai de ciutadans lliures que no estiguin sotmesos durant generacions sota la llosa d'un deute demolidor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema