En pocs dies, el joc Pokémon Go! ha provocat una onada d'histèria tremendíssima. He seguit, perplex, les corredisses de joves amorrats a la tauleta o al mòbil, que trescaven per Central Park buscant una criatureta virtual.
Aquestes escenes m'han envellit de cop. Podia entendre que milers de jovenets correguessin pels carrers de Londres, per descobrir a quin catau s'amagaven els Beatles, però tot això se m'escapa. Ells, o els Rolling, ja podien ser tan peluts com volguéssiu però, caram!, eren de carn i ossos.
Una de les derivades casolanes de tota aquesta bogeria, l'ha protagonitzat el regidor popular Alberto Fernández Díaz. L'home ha dut tot aquest tema al ple de Barcelona, perquè es prenguin mesures urgents per evitar que els ciutadans més juganers prenguin mal.
He! No deixa de tenir conya que sigui ell qui pateix per la cacera de coses inexistents, quan té molt a prop un parent, en Super Jorge Bro, que és un expert en la matèria. Des del seu despatx d'Interior, el ministre va enviar exèrcits de policies i agents antifrau a caçar proves virtuals i inconsistents. Objectiu? Engarjolar i desacreditar Jigglymas, Forcadelleon, Junquerasaur, Homstoise i tota mena de criaturetes independentistes.
Dit això, em sorprèn moltíssim que vulguin premiar Jorge Fernández Díaz enviant-lo a l'Ambaixada del Vaticà. Si les lleis de les portes giratòries fossin justes i intel·ligents, l'haurien de recol·locar a Nintendo. Amb un càrrec creatiu des d'on pogués desenvolupar el videojoc «A la recerca de l'USB perdut».
