Per a un ciutadà ordinari, vostè o jo, matar és fàcil; el difícil és sortir-ne indemne. La por de ser descobert i castigat inhibeix els impulsos criminals en general, i quant als crims en massa, fer-ho amb impunitat exigeix molta sofisticació tècnica i un elevat cost econòmic. Cal que no t'enxampin i també que no t'identifiquin, per tal que no et persegueixin.

Però quan l'impuls criminal es desvetlla en una persona que no té por al càstig, i ni tan sols a la mort, matar en massa és la cosa més senzilla. Ho hem vist moltes vegades als Estats Units: un tipus trastornat que compra un fusell d'assalt i es posa a disparar -al carrer, en un centre comercial, en una escola- fins que és immobilitzat o abatut. I ho acabem de veure a Niça: per segar la vida a desenes de persones i deixar tot un país en estat de commoció n'hi ha prou amb aconseguir un camió i llançar-lo a noranta per hora contra la multitud concentrada en un passeig marítim, un vespre d'estiu, per veure un castell de focs. Conduir en ziga-zaga, envestint tothom, fins que els gendarmes aconsegueixin aturar-te a trets.

Si no et sap greu morir, la resta és senzill. Un camió es pot robar o llogar. De multituds, els vespres d'estiu, se'n troben a pertot arreu. I per desgràcia, a Occident hi ha persones a les quals no sap cap greu morir matant d'aquesta manera; al contrari: se senten joiosos pensant en la seva entrada imminent en el paradís dels màrtirs. Viuen sense destacar, barrejats amb companys de fe o d'origen que, en canvi, no matarien una mosca; van als mateixos temples, però entenen el missatge religiós a la seva manera; saluden tothom, però no els importa eliminar-los a tots, perquè es creuen assenyalats per una missió. Els és igual si entre les víctimes hi ha els veïns que cada dia els han dedicat un somriure, i sovint una atenció. S'emparen en el fet que cap Estat democràtic no pot actuar en massa contra tots els fidels d'una confessió amb milions de seguidors.

Com s'actua contra qui desitja morir matant en massa? Com se'ls pot identificar abans i sense error, sense crear el caos de la sospita generalitzada? Estat Islàmic té homes bomba de destrucció massiva a la rereguarda d'Occident, i no sabem com aturar-los. Anem de cap a la paranoia. I si la paranoia ens porta a renunciar a la llibertat i a la democràcia, que és el que ells odien de nosaltres, si fem això, ells hauran guanyat.