Distinció en el dret comunitari entre permís per maternitat i permís parental

25.07.2016 | 09:19

el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar una interessant sentència el passat 16 de juny en què declarava inadmissible la petició de decisió prejudicial plantejada pel Jutjat del Social núm. 33 de Barcelona. El litigi troba el seu origen en el conflicte suscitat en el marc de l'ordenament jurídic espanyol entre una sòcia treballadora i l'empresa Consum Societat Cooperativa Valenciana, versant sobre la negativa d'aquesta a la petició d'aquella sobre adaptació de la jornada de treball en els termes que veurem més endavant. Estem parlant, doncs, d'una relació societària, no juridicolaboral, regida per la Llei autonòmica 8/2003 de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, i amb caràcter supletori per la normativa estatal, la Llei 27/1999 de 16 de juliol, de cooperatives. El Reglament de règim intern de la cooperativa preveu, en els termes regulats per aquest, el dret a adaptar la durada i distribució de treball "per fer efectiu el seu dret a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral".

Doncs bé, el conflicte laboral (i utilitzo ara aquesta expressió sense prendre en consideració la naturalesa del vincle jurídic entre les parts) es va suscitar després de la finalització del període de maternitat de la sòcia treballadora que havia donat a llum un fill el 19 d'agost de 2013. En reincorporar-se a la seva activitat professional la sòcia treballadora, segons es recull en l'apartat 26 de la sentència, va sol·licitar a la cooperativa modificar la regulació de la seva jornada i horari de treball, en atenció al fet de tenir la guarda legal del seu fill i emparant la seva petició "en l'article 7, apartats 5 i 6 de l'Estatut dels Treballadors". Fins al moment de la suspensió de la relació contractual per maternitat la demandant treballava en torns setmanals rotatoris, de 8 a 15 i de 15 a 22 hores, i dos ?diumenges al mes de 8.30 a 15. La petició va ser reduir la seva jornada a 30 hores setmanals i passar a un torn fix de matí, de dilluns a divendres, de 9 a 15 hores. La direcció de la cooperativa va donar el vistiplau a la primera petició, però va rebutjar la del canvi de torn al·legant "que acceptar-lo provocaria un excés de personal en el torn de matí".

Davant la negativa empresarial, la sòcia treballadora va interposar demanda en seu judicial, de la qual va correspondre conèixer al Jutjat del Social núm. 33 de Barcelona, que és justament el que el va elevar al TJUE la petició de decisió prejudicial. El jutjador es planteja si la normativa comunitària, en concret la clàusula 6, apartat 1 de l'acord marc revisat sobre permís parental, subscrit entre les organitzacions sindicals i empresarials europees, acollit com a annex a la Directiva 2010/18 / UE del Consell, de 8 de març de 2010, "pot tenir influència en la resolució del litigi del qual coneix".

El TJUE posa de manifest que l'acord marc es refereix al "treballador" i que té en compte la situació en què aquest desitja modificar el seu horari o règim de treball a l'empresa "en reincorporar-se del permís parental". El Tribunal va sol·licitar al jutjat remitent aclarir "en quina mesura la resposta a les qüestions prejudicials plantejades podia resultar d'utilitat en el cas d'actuacions per resoldre el litigi principal", responent el jutjat remitent que el gaudi del permís de maternitat, regulat en l'art. 48.4 de la LET, "és també un permís parental, com el que és objecte de la clàusula 2 de l'Acord marc revisat".

No acceptarà aquest plantejament el TJUE, que destaca les diferències existents en la normativa comunitària entre permís parental i permís per maternitat, ja que el segon està expressament regulat en la Directiva 92/85 /CEE del Consell, de 19 d'octubre de 1992, relativa a l'aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i de la salut en el treball de la treballadora embarassada, que hagi donat a llum o en període de lactància, mentre que el primer ho està en la clàusula 2, apartat 1, de l'acord.

En els apartat 51 i 52 de la sentència hi ha una breu però substanciosa polèmica jurídica sobre la possibilitat que la petició formulada per la sòcia treballadora no es formulés després del permís per maternitat, però per al TJUE això, encara que impliqués l'acceptació que el que s'estava demanant era una modificació del règim de jornada i horari de treball, tampoc tindria cobertura en l'acord marc i la Directiva 2010/18, atès que no se sol·licitaria després la "reincorporació al treball" per gaudi de permís parental.

El TJUE inicia la resolució del conflicte per la tercera qüestió prejudicial plantejada, en la qual en essència, recorda, es pretén "determinar quins són els requisits que permeten considerar que les disposicions nacionals o els acords entre interlocutors socials garanteixen una correcta transposició en dret intern de la clàusula 6, apartat 1, de l'Acord marc revisat, i si compleixen aquests requisits disposicions com l'article 34, apartat 8, de l'Estatut dels Treballadors, o l'article 14.7 del Reglament de Règim Intern de Consum SCV", per recordar, que "no és evident de quina manera una resposta del Tribunal de Justícia a aquesta tercera qüestió prejudicial podria tenir alguna influència sobre la resolució del litigi principal".

El TJUE emfasitza que l'art. 38.4 de la LET, en la redacció incorporada per la Llei orgànica 3/2007, és a dir dos anys de la revisió de l'acord marc sobre el permís parental "no aborda específicament les situacions de reincorporació després d'un permís, sinó que estableix, de manera general, un dret de tots els treballadors a adaptar la durada i distribució de la jornada de treball per fer efectiu el seu dret a la conciliació de la vida personal, familiar i professional en els termes que s'estableixin en la negociació col·lectiva o en l'acord a què arribin amb l'empresari".

No convencen en absolut el TJUE les tesis del jutjat remitent, concloent que la situació de la demandant no està inclosa en l'apartat 1 de la clàusula 6 de l'Acord marc, pel que ha de ser declarada inadmissible. Les tesis exposades en la qüestió prejudicial i en els escrits posteriors del jutjat remitent no són suficients "per demostrar que la clàusula 6, apartat 1, de l'Acord marc revisat, relativa a la possibilitat que els treballadors sol·licitin un canvi en el seu horari de treball al reincorporar després d'un permís parental, hagi passat a ser aplicable de manera directa i incondicional, en virtut d'una disposició del Dret espanyol que remeti a aquesta clàusula, a les situacions de reincorporació després del permís de maternitat o altres situacions que no estiguin relacionades amb la reincorporació després del permís parental, ni que la normativa nacional hagi pretès atenir-se, per resoldre aquestes situacions no compreses en l'àmbit d'aplicació de la disposició del Dret de la Unió, a les solucions aplicades per aquesta mateixa disposició, per tal de garantir un tractament idèntic d'aquestes situacions i de les compreses en l'àmbit d'aplicació referit".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema