La legislatura ja s'ha posat en marxa i, malgrat les declaracions dels líders polítics que prometien l'inici d'una nova etapa, tot segueix igual. Les primeres decisions no ofereixen res de nou, ans al contrari. S'ha tornat a repetir allò del peix al cove de l'etapa pujolista, de la qual renegaven els nouvinguts dirigents de l'antiga Convergència.

D'entrada, Francesc Homs-l'home reconvertit a l'independen?tisme- ha votat a favor del tàndem PP-Ciutadans i, tot fent-se l'orni, ha tractat els seus electors de babaus. Al llarg de tota la setma?na no s'ha cansat de repetir que el vot és secret i no sé quantes coses més per tal de no haver de justificar allò que des de Catalunya es veu com un autèntic insult. Donar suport al PP en qualsevol circums?tància avui hauria de ser un autèntic pecat i més després d'escol?tar la conversa entre Fernández Díaz i l'exresponsable de l'Oficina Antifrau.

Però ja se sap que la pela és la pe?la i diuen que aquest suport suposarà tres milions d'euros a una Convergència que ara enceta una travessa que vol ser llarga com a PDC. És de suposar que en Borràs -pare de la consellera del mateix nom- serà l'encarregat de fer la transferència des del carrer Còrsega al carrer Provença. Un diputat hauria de tenir l'obligació de dir la veritat i no pas explicar sopars de duro que no se'ls creu ningú. Per tant, allò de la ideologia i de l'independentisme si convé es desa en un calaix fins després de l'estiu, tot esperant que la gent per?di la memòria. Molt mal inici per a una nova etapa en què el tàndem Pascal-Bonvehí s'esgargamella a dir que seran ells qui marcaran les actuacions dels grups parlamentaris. Caldrà veure si els fan cas al llarg de les properes setmanes o bé cadascú actuarà pel seu compte. De moment ja tenen prou feina per tal d'articular una nova formació política amb un substrat ferm. Amb vuit mil associats de moment no poden aspirar a ser un partit majoritari a Catalunya de cap de les maneres i menys si pretenen ser una còpia mal feta de l'actual ERC.

Aquesta vella política no afecta només els convergents. El paper de Ciutadans també ha estat ben galdós. No volien càrrecs, ni cadires ni res que s'hi assemblés. I a les primeres de canvi col·loquen dos diputats a la mesa de les Corts espanyoles quan pel nombre d'escons no els en corresponia cap. Les paraules de la campanya ja es veu que se les emporta el vent del Guadarrama madrileny. Van predicar transparència, una nova llei electoral i l'adéu de Mariano Rajoy si depenia d'ells. Ara veurem si tot això va de debò o bé també es venen per un plat de llenties conservadores. El centrisme a l'Estat espanyol mai no ho ha tingut fàcil i els exemples de l'Operació Reformista de Roca i del CDS de Suárez en són una referència clara. Però si Albert Rivera enceta el període de sessions ?oblidant les seves promeses electorals, és molt possible que el seu pas pel Congrés sigui molt fugaç.

Mentrestant, el PSOE continua perdut i amb massa contradiccions internes entre el seu secretari general i els barons territorials. A ca?sa dels socialistes no ha canviat res i travessen una crisi d'unes dimen?sions tan alarmants que no se sap com acabarà. I Pablo Iglesias els mira de reüll, tot intentant oblidar el seu fracàs electoral del mes de juny.

S'han perdut vuit mesos i el ciutadà no veu canvis enlloc en les maneres de fer dels polítics. I prova d'això és que Rajoy continua llegint el Marca, seguint el Tour a les tardes caloroses de les darreres setmanes i fumant havans. La platja de Sanxenxo l'espera com si tot ?hagués estat un malson en una migdiada d'estiu.