Fa unes setmanes, un escriptor presentava un llibre en què mostrava les nostres petites victòries, que ens fan continuar en aquesta vall de llàgrimes, que deien els catòlics. Gestos petits, però que són importants per a nosaltres. Vivim una època massa dura. Massa esquerpa. Massa ingrata. Crisi. Atemptats. Atacs salvatges sense sentit, carregats d'odi i violència tribal, que ens apropen al dolor atàvic, ens sacsegen. Com si l'únic desig d'alguns fos dur-nos a l'època de les guerres de religió, que a Europa van durar segles i han contribuït a la nostra decadència. No cal ser gaire llest per veure en el nazisme un odi de religió i de raça terribles.

Un dels valors dels Estats Units és que aplegava pròfugs religiosos i d'idees, amb la convicció que des de la unitat i la pluralitat, podies crear una societat més justa i sense les cotilles de l'Antic Règim. En la trilogia republicana, la llibertat i la igualtat són poc efectives sense la fraternitat, un concepte tan cristià, que permet posar-te en el lloc de qui pateix i notar el dolor com a propi, per intentar combatre'l. L'home i la dona som animals simbòlics, en els gestos del dia a dia trobem un refugi i un paradís. El plaer que trobes en acabar de llegir un bon llibre, i saps que l'escriptor ha obert una petita finestra en el teu interior, i t'ha regalat una manera nova de veure les coses, com si s'ampliés la teva capacitat de percepció i raonament.

L'ésser humà va descobrir que escriure té un poder absolut i perillós. Allò que està escrit, corre el risc de ser un dogma, un manament, i per tant, una pedra i un arma per atacar a aquells que no creuen que allò escrit sigui la veritat absoluta. Cadascú té un llistat de coses que li agraden i coses que no. Però les positives han de prevaldre sobre les altres, per no convertir-nos en frustrats i en ogres. En intolerants. M'agraden els polítics que reconeixen els errors, que no busquen el populisme barat, que saben que pactar no és esclafar a l'altre, que tenen bagatge cultural i no tracten als votants com a babaus o hooligans de la bandereta. M'agraden els sols injectats en vermell de l'Empordà, les pedres històriques de Girona, el suau garlar de l'aigua a la font; l'estol de llums que veus grimpar muntanya enllà, des de la carretera, de nit, quan condueixes en silenci, i Roses s'intueix en l'horitzó. M'agraden les cales de la Costa Brava quan es fa fosc; m'agrada aclucar els ulls i obrir-los, i veure que segueixes al meu costat; el somriure regalat per un desconegut, l'última cistella del partit de bàsquet, quan els jugadors saben que el joc s'acaba. M'agrada encetar el diari pel final. M'agrada somiar i creure que els somnis es fan realitat.