Cartes

01.08.2016 | 06:30

Coses de l´estiu
Lluís Torner i Callicó. girona.
Per treure´ns un xic la calor del damunt:
Som a l´estiu i déu n´hi do la calor,/ la gent se´n va al mar o muntanya,/s´hi està millor, clar que n´hi ha que no;/ uns no poden, d´altres no els agrada.// Una solució són les piscines,/ a on gairebé tothom hi té accés,/ tant els joves, com grans, homes i dones;/ fins als llocs més petits n´hi solen haver.
N´hi ha de molt grans, altres són petites,/ però per remullar-s´hi totes van prou bé,/ no es tracta pas de fer grans nedades,/ mentre l´aigua sigui neta, va bé.
Ah! I dues coses que també compten,/ són: La proximitat i comoditat,/ no cal fer cues a la carretera, i sempre hi tens un lloc assegurat.
Quan fa calor, tothom s´espavila,/ ens recorda quan érem petits,/llavors eren molt poques les piscines,/i molts anàvem a banyar als rius. Com que de cotxes, n´hi havia molt pocs,/ al mar, no tothom hi tenia accés,/però, arribat el «sis-cents» va fer un tomb,/ i avui gairebé és al revés.
Tot ha anat canviant, el temps també,/ fa menys fred, però la calor va en augment,/ a alguns llocs plou poc, i no va gens bé,/mentre a d´altres els plou intensament.
La culpa, diuen, és del forat negre,/format per l´augment de la pol·lució,/ amb la qual la societat moderna,/està fent molt mal a la capa d´ozó.// Els humans perjudiquem la natura,/amb el que diem civilització,/ i actualment ens passa factura,/amb els canvis de climatització.
Bé! Ara potser hem fugit d´estudi,/posant-nos amb la civilització,/però... sabeu què?, sigui el que sigui,/ anem a la piscina, tenim calor!

Tinc basarda al futur
Màrius Viella. La Bisbal d´Empordà.
No entenc res de política nacional i, molt menys, un cop s´han fet dues eleccions i a punt de la tercera per formar govern a l´estat espanyol, amb un govern en funcions, d´un partit líder en personatges, catedràtics en corrupció i que, sorprenentment, el 26-J va augmentar en vots, i a Catalunya, més que en altres autonomies; de política internacional, encara en sóc més analfabet; però sí em varen ensenyar que aquest planeta anomenat terra estava compost per cinc continents: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania; no sé si tot seria igual si cadascú s´hagués cuidat de casa seva; però sí que tinc el convenciment que quan es va esvalotar l´eixam en la caça d´Osama Bin Laden (que de ben segur era la reina de l´eixam), totes les abelles es varen escampar per tot arreu del món amb la consigna de venjança; per haver intentat esclafar tot l´eixam, ara tenim les abelles rere el clatell i no sabem qui són; per més vigilància que posem, sempre serem l´objectiu a batre per l´eixam que no varen saber esclafar. Tenim mala tela al teler perquè el radicalisme és addicte a una cultura que retalla els drets dels humans, i que ningú sap qui porta la veu cantant, però que te poder d´abastament econòmic i d´armament, fa molt més difícil trobar la solució, per entre tots aconseguir viure en pau i respecte per a cadascuna de les cultures que volen imperar en aquest món i no tan sols al continent.
Saber si  fou primer l´ou o la gallina és l´exemple que podríem posar a l´hora de cercar culpables per esbrinar els principis del conflicte, que res justifica la violència terrorista, ni cap mena de violència ni maltractament; però malauradament estem al segle XXI amb les mateixes fams de poder dels primers pobladors del planeta.
Quan el diner i la cultura s´enfronten, malament rai, però quan s´ajunten encara és pitjor, amb el lamentable resultat que sempre surt perjudicat el més feble, que no crec necessari advertir qui són.
Però compte, que això tot just comença; el mar Mediterrani, convertit en cementiri de gent de pau que marxava de la fam i de la guerra, de ben segur que després del tracte donat als seus familiars i amics per diferents països europeus, algun dia passaran factura amb interessos, deixem el temps per testimoni, tot i que em voldria equivocar.

Vells dimonis nacionalistes
Jesús Domingo Martínez. girona.
Actualment, a Europa es torna a advertir del perillós renaixement dels «vells dimonis nacionalistes» que van provocar aquelles dues «Guerres Mundials». Aquests «dimonis» estan sorgint davant els corrents migratoris en amplis sectors de les acomodades societats europees. En aquest context, Espanya ofereix com a singularitat l´aparició d´un altre tipus de populisme, de tall marxista i revolucionari, que pretén dinamitar el pacte constitucional, en unió amb els corrents separatistes que amenacen la unitat de l´Estat. Però ja siguin de tall ultradretà, ja d´ultraesquerra, els populismes emergents a Europa suposen una greu amenaça per a l´estabilitat del vell continent, tan durament aconseguida després de les dues guerres mundials, i que s´està també posant a prova amb el referèndum sobre la sortida de Gran Bretanya de la Unió Europea.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema