Hi ha molts actes i propostes culturals al nostre país, d'unes hores o de molts dies, que no es podrien dur a terme sense la paraula "complicitat". Complicitat lliga amb fidelitat i és germana de la generositat i cosina de la constància. Vivim en un territori amb molta empenta en el sector de les arts. De fet, diria que la cultura més popular, propera i arrelada al territori, és com una llumeta que ens il·lumina quan estem una mica perduts i no sabem qui som, d'on venim i on volem anar. La cultura pot ser viscuda o compartida però sempre hi ha d'haver una voluntat de ser engendrada. En general no m'agrada filosofar d'aquells fets que simplement són fruit d'un esforç col·lectiu molt concret i real. Les teories les deixem per als entesos del tot i del res; el que sempre m'ha interessat és l'explicació del procés personal, la vivència sense artifici i l'anècdota espontània que ens fa aprendre dels encerts i dels errors.
I de tot alló què és més autèntic i gens adornat, la família FITAG en podria escriure un llibre. Sempre diem que el Festival Internacional de teatre amateur de Girona enganxa, en el bon sentit de la paraula. I enganxa perquè el que allà hi passa supera els àmbits del que és un festival a l'ús. Assumir la responsabilitat d'un acte de convivència internacional en el marc d'un congrés teatral on les aules són els teatres, requereix un cert domini de l'art de la organització. Però sobretot, el que és indispensable és un equip d'homes i dones disposats a donar-se completament, a canvi de poques coses materials, però convençuts que estan generant i participant d'un acte únic i inoblidable. Omplir de teatre cinc dies la ciutat de Girona, i compartir programació amb 12 municipis satèl·lits propers al festival, neix d'una complicitat també a vegades molt desprestigiada: la complicitat política. En el nostre cas, aquesta la sentim i l'agraïm per què sabem que és sincera. Potser perquè tot neix d'un poble que mira en positiu i tot finalment és un premi a l'obstinació d'alguns a no caure rendits als peus d'una tecnologia que ens aliena. Potser perquè tots plegats encara som uns romàntics de les velles històries contades a l'escalf d'un ritual pagà i familiar. Potser perquè ja no sabem fer una altra cosa que creure que encara un món millor és possible a través de compartir reflexions, dubtes, pors, alegries noves, explicades per actors i actrius vinguts d'arreu del món que encara creu en ell mateix.
Per tot això diem convençuts que el FITAG és únic. Són 16 edicions de FITAG, i els que som dalt del vaixell sabem que en aquesta crida teatral ja esperada que hi ha a Girona a finals d'agost hi han nascut més històries fora dels escenaris que les que s'han explicat dins dels seus teatres. El FITAG és ple, sa i viu, i ens crida a resistir davant de la deshumanització dels pensaments i la salvatgeria d'alguns; i el tenim molt proper. Som la teva família teatral del barri. Dels 23 al 27 d'agost! Vindràs?
