Cartes

Marc Pairo. Girona.

Sóc malalt d'esclerosi múltiple primària progressiva de Girona. Les meves dificultats per portar una vida normal cada dia són més. Des de fa uns 4 anys cap aquí la meva qualitat de vida ha anat a la baixa de manera molt pronunciada, dia a dia. Deixar de treballar, deixar d'anar amb moto, bicicleta, ara la cama no em respon, ara el braç... Intento portar una vida el més normal possible però cada dia costa mes, físicament i de rebot psicològicament. Tota l'ajuda que rebo per part del Servei Català de Salut és una visita cada 3 mesos amb el neuròleg, em fa fer 4 moviments i torna en tres mesos, entenc que no pot fer-hi res més. Crec i dono fe que un tractament de fisio ens pot ajudar a suavitzar o alentir l'avanç d'aquesta maleïda malaltia.

Ara mateix no rebo per part del Servei Català de Salut cap mena de tractament, he estat uns tres anys amb un servei de fisio, excel·lent, però de cop i volta m'han donat l'alta. Estic curat, ja? He millorat? Tot al contrari, cada dia la meva enfermetat va a més, i la resposta que rebo per part dels professionals que m'atenen és que no poden fer-hi res, he complert totes les hores i tenen molta gent. Això comporta una despesa mensual d'uns 400 €, per poder rebre el servei de fisios privats i rebre una hora setmanal de fisio per part de la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM).

No sé exactament a qui va dirigida la meva queixa, però trobo totalment lamentable el tractament que per part del Servei Català de Salut es dóna als malalts d'esclerosi, que no som pocs a Catalunya. Només em queda agrair tot el treball realitzat per l'equip de l'hospital de dia de l'hospital Santa Caterina de Girona. Gràcies, sou un gran equip.

Als Srs/es de la CUP

Juan Carlos Alonso Anglada. Flaçà.

Srs/es de la CUP. Com bé va dir el president Puigdemont, és el moment de demostrar la fidelitat al poble de Catalunya per sobre d'actituds partidistes. És el moment de demostrar lleialtat al País avantposant-la a les pretensions del partit.

Fins que no us pronuncieu en contra i abomineu dels encaputxats que us acompa?nyen destruint tot el que troben al seu pas, fins que no declareu públicament que no són dels vostres i fins que no deixeu de posar traves al procés que tant ha costat d'enge?gar, no teniu cap mena de dret ni de legi?ti?mitat per imposar cap mena de condició ni exigir res.

No sé quin és el vostre propòsit final. El nostre és Catalunya. Un País per a tots, lliure, democràtic i sense cap imposició violen?ta, ni de fora ni de casa. I quan el tinguem, quan per fi l'aconseguim, serà llavors quan decidirem qui n'ha de portar les regnes i com serà que ens governarem. Mai abans. I mai amb xantatges.

Espero que, ni que sigui per una vegada, penseu en el País que volem tots i no en els vostres afanys de protagonisme que, a l'hora de la veritat, ja veurem en què queden.

Si sou catalans, si estimeu de veres el País, si sou lleials a Catalunya, aparqueu el xantatge i la violència.

L'enemic és l'estat veí, no el nostre poble.

I, quan hi hagi pastís, ja en repartirem els talls, però primer l'hem de pastar i coure.

I mirar que no se'ns cremi.

Ningú té por?

Luis Carrillo. Girona.

A propòsit del recent contenciós sobre les obres d'art il·legalment comprades per la Generalitat de Catalunya, la condemna a restituir i la negativa tancada a complir la sentència, ningú s'ha parat a pensar el que pot ser un Estat en mans d'aquesta gent? Si cada vegada que una sentència no em serveix em nego a acatar-la (i són ja molts els exemples), això és un Estat de Dret? Ara almenys hi ha un fre d'una justícia no contro?la?da per la Generalitat. Què seria de nosaltres si aquests il·lustrats (els Puigdemont i altres) tinguessin el poder absolut? Quin respecte a la llei garanteixen aquestes actituds? Quina seguretat jurídica és aquesta? Qui assegura que un dia no em confisquen el meu patrimoni només perquè sí i no me'l retornen -encara que els tribunals els obliguen- només perquè no? Fan por, molta por.