L'apagada analògica

05.08.2016 | 00:00

«Si ho analitzem des d'un punt de vista cabalístic i no sentimental, no hi ha dubte: s'acosten temps durs»

La notícia important és que l'empresa japonesa Funai ha decidit deixar de produir aparells de reproducció de VHS des de l'última setmana de juliol. Els havia comercialitzat des del 1983, n'havia arribat a vendre uns 15 milions a l'any. Un format audiovisual qualificat d'obsolet un cop han aparegut els discos òptics i una plèiade de sistemes digitals. Era l'última empresa que els fabricava. Som d'una generació que hem vist com amb rapidesa allò que era més modern i fashion, al cap de poc, passava de moda i es tirava a la paperera de la història sense compliments. Cintes de casset, «comediscos», walkmans, tocadiscos, lloros estèreo, discos làser, vinils i CD entre moltes altres andròmines que amb prou feines recordem. Gràcies als discjòqueis, sobretot els de proximitat, els vinils sobreviuen a l'intramón de la compra-venda de segona mà i, sobretot, en la immensa jungla d'internet.
El VHS és un suport que es va vendre com un giny impecable i immortal, però el temps és un monstre que treballa d'amagat damunt la majoria de les coses i els vídeos antics es converteixen en un gran pastitx i una pel·lícula de Michael Cimino vista al cap dels anys esdevé un mal viatge lisèrgic. Només aguanten les filmacions en blanc i negre. Per accelerar la volta del temps les empreses creen màquines amb data de caducitat, aparells que abans de petar ens haurien d'anunciar la seva mort: aquest microones s'autodestruirà d'aquí a cinc minuts!
VHS ens alerta de l'arribada definitiva de l'apagada analògica. Històrica. Al mateix temps i sense solució de continuïtat fa uns mesos que se'ns diu i gairebé de «soto vocce», que la fi del món havia de ser el divendres 29 de juliol. Ho anunciava el canal End Time Profecies, que sembla que estudien la Bíblia. L'Apocalipsi en plena canícula, quina mandra.
De tota manera si no ens deixem endur ni pel pànic -durant les vacances és molt estressant- ni per la mala estrugança, descobrim que tot passava durant una mateixa setmana. Atenció als senyals: el rei Borbó està trist, ho diu tothom que hi parla, Espanya es manté en funcions -misteri quàntic- i la majoria del Parlament de Catalunya vota a favor de la República Catalana, la CUP posa seny i per culminar-ho, ?desapareix el VHS, el Papa de Roma empassega a Polònia i en Messi porta els cabells de blanc ultramort.
Si ho analitzem des d'un punt de vista cabalístic i no sentimental, no hi ha dubte: s'acosten temps durs. Quants Apocalipsis pot viure una persona? Els maies eren una gran civilització, ara bé i potser per culpa d'alguna herba psicotròpica, es van descomptar. Ara ja ho podem assegurar. Poca cosa podem fer quan el destí està escrit, l'únic que ens queda és esperar-lo, si ve en tren encara ens en sortirem, i que ens trobi a l'ombra bevent sangria, el beuratge de l'Armagedón i llegint Amb la pell de ningú de Carles Ribas o l'Octubre de Miquel Pairolí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema