Rajoy, el sinuós

06.08.2016 | 00:00

"D'aquesta manera, comprometen la presidenta perquè no sigui connivent amb les probables dilacions de Rajoy el Sinuós,
un expert a marejar la perdiu"

Un cop més Rajoy és fidel a si mateix. Diu alhora una cosa i la contrària, de manera que sempre deixa el dubte en l'aire, però aquests dies s'ha passat de la ratlla amb la seva acceptació a benefici d'inventari de l'encàrrec del Rei per ser candidat a la Presidència del Govern.
La Constitució i el Reglament del Congrés són clars i no necessiten major interpretació. El Rei, després de la consulta amb els líders polítics dels grups amb representació parlamentària, proposa un candidat i ho comu?nica a la presidenta del Congrés (art. 99.1 de la Constitució, CE). Abans d'aquesta proposta formal pot temptejar si la persona pensada per a aquest afany accepta o no l'encàrrec. En el fosc exercici que va fer Rajoy de la seva candidatura en la passada legis?latura, no va quedar clar si va declinar una oferta formal del Rei, ni si aquest va arribar a transmetre per conducte oficial al president del Congrés el nom del candidat. Espe?rem pel bé de Rajoy i de Patxi López que tot quedés en el terreny de la informalitat. El jurídicament cert conforme a l'art. 99.1 CE és que si la persona proposada accepta l'encàrrec de formar govern, i Rajoy ha dit que sí, el Rei ho comunica a la presidenta del Congrés, cosa que ja ha succeït. A partir d'aquest moment, el control del procés d'investidura ja no està en mans del candidat, sinó de la presidenta del Congrés. Aquesta, segons el Reglament de la Cambra (art. 170), haurà de convocar el ple per informar de la proposta règia i assenyalar dia per al debat d'investidura.
Ana Pastor no pot actuar com a crossa de Rajoy. Com a presidenta del Congrés no es deu ni a aquest ni al PP; es deu a la Constitu?ció i al Reglament de la Cambra. En ell no s'estableix un termini concret per convocar el ple, però no pot dilatar-se a gust del candi?dat. Passat un temps prudencial, per ?exemple, el que van tenir en el seu dia AznarPedro Sánchez, la presidenta ha de convo?car el ple. Constitucionalment Rajoy no pot ja declinar l'encàrrec, tot i saber, com en el cas de Pedro Sánchez a la passada legislatura, que no obtindrà la majoria requerida per ser president. Segons l'art. 99.2 CE, el candidat proposat està obligat a exposar davant el Congrés el programa polític del govern que pretengui formar. Si malgrat això no es presenta a la investidura, a més de ser deslleial amb la Constitució i sortir de la política de la pitjor manera possible, la presidenta del Congrés ha de comunicar al Rei el que ha passat i aquest haurà de fer una nova proposta.
La política dóna moltes voltes i fa estranyes combinacions, però, des de l'anterior procés d'investidura, tinc per a mi que Rajoy és el problema i la seva absència l'inici de la solució. És inútil que entri en una nego?ciació amb els que el rebutgen com a capità del vaixell, qualsevol que sigui el rumb que vulgui acordar. Rivera s'ha estovat, però no fins a l'extrem de prometre el seu vot a favor, i els socialistes ja li han dit que no en tots els idiomes. Els nacionalistes de dretes o d'esquerres són els únics als quals podria convèncer, perquè avantposen com a valor suprem el finançament i la sobirania territorial. Només per aquesta via podria obtenir Rajoy la Presidència, com va arribar per al PP la Presidència del Congrés. Ja sabem que l'electorat fidel del PP ho perdona tot per tal de veure els seus en el poder. No obstant això, les concessions en aquest cas haurien de ser tan altes que tornarien a endurir la posició de Rivera.
Així les coses, el més sensat és que Sánchez i Rivera informin immediatament la presidenta del Congrés que no donaran suport a Rajoy i que almenys els diputats socialistes votaran en contra qualsevol que sigui la seva oferta, perquè el personatge no és creïble i no ha de passar el vidre dels seus quatre anys de govern sense tacar-lo ni trencar-lo. D'aquesta manera comprometen la presidenta perquè no sigui connivent amb les probables dilacions de Rajoy el Sinuós, un expert a marejar la perdiu, i convoqui al més aviat possible al ple. La investidura es convertirà en una moció de censura en diferit contra Rajoy per la seva política passada.
Si, com és previsible a dia d'avui, Rajoy no obté la confiança en no comptar al Congrés amb més vots a favor que en contra, el Rei haurà de fer una altra ronda de consultes i proposar un nou candidat. Segurament serà el moment que, un cop cobrada la peça de Rajoy, PSOE i Ciutadans negociïn amb el PP un candidat d'aquest partit que no suposi un veto inicial d'aquests dos grups i que faci unes ofertes de programa que suscitin el suport de Ciutadans o almenys l'abstenció d'aquest grup i la dels socialistes. El PP no hauria de negar-se a negociar amb l'oposició un nou candidat de les seves files, perquè, a més de posar en un compromís al Rei, seria tant com anunciar les seves preferències per a unes terceres eleccions, cosa que constituiria una irresponsabilitat segons les pròpies paraules de la seva fins ara líder.
Rajoy encara no ho sap, però és ja un cadàver polític sobre el qual aviat començaran a sobrevolar les gavines.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema