SOS: CONTAMINACI" ACÚSTICA!

13.08.2016 | 00:00

«Un de cada quatre ciutadans
està exposat a més de 65 decibels de soroll, nivell a partir del qual
es poden patir danys físics
i psíquics, segon l'OMS»

la contaminació acústica de les 12 hores de música a la Devesa, o la dels diferents concerts a l'aire lliure que tant proliferen, sobretot aquests dies de Festes Majors, o la dels bars i discoteques que provoquen multitud de queixes, formalitzades o no davants els organismes competents, necessita una mobilització ciutadana, ben informada, assenyada però també contundent que digui: prou!
És evident que els ajuntaments tenen un conflicte entre els ciutadans, sobretot joves que s'han fet seus els carrers i les places, que gaudeixen dels decibels (com més millor) i els que viuen a l'entorn del lloc dels concerts que no poden ni parlar, ni dormir, ni escoltar la TV, sotmesos al turment del soroll. Entre ells, nadons, vells i malalts que no tenen mobilitat per ells mateixos i no poden fugir de la tremenda pluja decibèlica. Malauradament sabem que els polítics, normalment (hi ha lloables excepcions), resolen els conflictes en funció dels vots que poden guanyar o perdre. Per tant, cal organitzar-se i crear associacions sense ànim de lucre en àmbit local o adherir-se a altres de projecció més àmplia com l'Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica (www.sorolls.org) per defensar el dret de viure a casa en pau i tranquil·litat.
Mentre l'amable lector pren la decisió d'adherir-se a una plataforma contra la contaminació acústica, em permeto aconsellar-li la lectura de l'estudi La contaminació acústica a les nostres ciutats, publicat per l'Obra Social La Caixa en la seva col·lecció «Estudis Socials» (núm. 12) que pot aconseguir gratuïtament en format PDF (https://obrasociallacaixa.org/documents/ 10280/240906/vol12_sencer_ca.pdf/15636110-0cd5-4eaf-bb65-6414ca3acb06).
Permeti'm unes pinzellades, com a aperitiu, perquè li entrin més ganes d'implicació en aquest problema, veritable xacra social que malmet la nostra salut física i psicològica. Pensem, en primer lloc, com ha demostrat el sociòleg Pérez-Díaz «...que l'acció col·lectiva és plena de petites decisions individuals, i el resultat final d'accions que poden semblar el corol·lari de grans decisions polítiques, no són sinó una suma de moltes i reiterades accions dutes a terme per cada individu».
La història i la literatura clàssica són plenes d'exemples que refusen el soroll i cerquen la pau a la mateixa ciutat. Dant, per exemple, relata que el soroll era un invent del dimoni i que alguns condemnats a l'infern eren sotmesos a la tortura d'un soroll sense fi com a càstig de les seves culpes.
No són els sons que pertorben, sinó el soroll, tal com l'entén Isabel López Barrio, investigadora de l'Institut d'Acústica: «Tota energia acústica susceptible d'alterar el ?benestar fisiològic o psicològic». Aquesta definició està en plena sintonia amb el concepte de salut de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que refusa el concepte de salut com l'absència de malaltia i la defineix com un «benestar físic, psicològic i social».
De la mateixa manera, des del punt de vista del model ecològic de la vida, la salut es defineix com un estat d'equilibri entre la persona i l'entorn físic, de manera que el soroll trenca aquest equilibri i es transforma en un factor pertorbador de la salut en les seves dimensions físiques, psíquiques i socials. Aquests enfocaments integrals de la salut, que són els que aquí s'adopten, impliquen, d'altra banda, el reconeixement de la necessitat de prevenir la malaltia o, en altres paraules, de mantenir l'estat de benestar fomentant la intervenció en les causes que provoquen malalties. D'aquesta manera, l'avaluació del soroll i l'adopció de mesures de supressió o reducció d'aquest es presenten com el mètode més adequat per procurar el benestar i prevenir malalties.
Concretament, la molèstia per soroll es pot definir com «un sentiment desagradable o una actitud negativa produïda per un soroll no desitjat o jutjat com a innecessari en l'espai vital de l'individu» (Isabel López Barrio), que pot anar acompanyat de símptomes fisiològics (mal de cap, tensió nerviosa, etc.) i psicològics (irritabilitat, manca de concentració, agressivitat, per exemple).
S'han constatat nombrosos efectes del soroll sobre la salut, que van des de la pèrdua progressiva d'audició fins a alteracions de la pressió arterial, del ritme cardíac i dels nivells de segregació endocrina, insomni, cefalees cròniques i reducció de la capacitat sexual. Així mateix, el soroll augmenta en un 20% la possibilitat de patir infarts i incideix sobre els estats d'estrès i irritabilitat, que afecten negativament la capacitat de concentració i aprenentatge, la productivitat, la sinistralitat laboral i els accidents de trànsit.
Un altre dels efectes més negatius del soroll, i més fàcilment identificable, és la pertorbació del son. Com assenyala el Dr. Luis Domínguez Ortega, director de la unitat del somni de l'hospital Doce de Octubre de Madrid, «el son és una parcel·la important de la nostra vida, de la qualitat del qual depèn, en gran manera, la qualitat de la vigília». Pensem en aquells que tot i les «festes» l'endemà han d'anar a treballar.
Espanya és un dels països més sorollosos d'Europa. Un de cada quatre ciutadans està exposat a més de 65 decibels de soroll, nivell a partir del qual es poden patir danys físics i psíquics, segon l'OMS.
Ben segur que vostè, si ha tingut la paciència de llegir aquest article fins aquí, és un d'aquests quatre ciutadans afectats. Per això, la crida en contra la desmesura de soroll l'afecta, però especialment les dones i gent d'edat avançada, però sobretot ecologistes que tanta cura tenen que no es malmeti el medi ambient i potser no valoren prou que dins els nuclis urbans es contamini l'oïda, amb greus repercussions per a la salut fisiològica, psicològica i social.
Tant de bo els polític i responsables de l'Administració reflexionin i pensin que la reducció del soroll és un objectiu que cal escometre, ja que a la llarga els resultats seran molt beneficiosos. Algunes estimacions s'han atrevit a assenyalar que els costos socials produïts pel soroll poden suposar fins al 0,1% del PIB, mentre que les inversions per reduir el nombre de persones afectades pel soroll poden ser fins a un 10% menys del cost dels danys produïts. En tot cas, sempre caldrà tenir en compte criteris de racionalitat social, que no sempre tenen una traducció precisa en les avaluacions econòmiques.
Per tot això, faig aquesta crida. Afectats pel soroll desmesurat: uniu-vos!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema