Contes d'estiu (VII): Gemma

16.08.2016 | 09:15

La Gemma va aconseguir el títol de graduada en bioquímica fa quatre anys. A hores d'ara encara busca una feina idònia a la seva qualificació professional.

Està farta d'enviar currículums, d'anar a entrevistes personals, d'omplir tests psicotècnics, de formar part de bosses d'aspirants, d'escoltar bones paraules, de rebre cartes impersonals de refús i d'empassar-se el silenci com a resposta a la seves sol·licituds.

Mentre espera una oferta adient treballa de caixera en un supermercat de Lloret de Mar durant els mesos d'estiu i festes nadalenques. Despatxa els articles amb un somriure forçat per dissimular la seva resignació i complir amb la regla d'or de complaure el client.

El record dels anys d'Universitat li provoca un neguit que no s'apaivaga fàcilment. Rememora una casa del barri de Pedralbes, zona benestant de Barcelona, on exercia de mainadera de dues criatures malcriades. Els matins cuidava els infants, a la tarda anava a classe i a les nits estudiava.

Quin calvari treure's la carrera! Anys de renúncies i privacions. Malviure amb els escassos diners que li pagaven per tenir cura d'uns infants entremaliats. No es va permetre cap caprici perquè la seva economia de subsistència no donava per a més.

Tot plegat per acabar asseguda enfront d'una caixa enregistradora i cobrar els articles que li van arribant en una cinta transportadora. Quin despropòsit!

No vol continuar així. De fet, fa dies que medita si val la pena acceptar un treball de tècnic auxiliar en un laboratori d'una multinacional a prop de Reading, una ciutat situada a uns 75 quilòmetres de Londres. Li han ofert un contracte per dos anys amb possibilitat de renovació. El sou no és cap ganga. Si bé la quantia és superior a la mitjana que guanyaria aquí, els ingressos s'esmunyiran d'entre les mans perquè el nivell de vida dels anglesos és més elevat. En altres paraules, el seu poder adquisitiu serà inferior encara que cobri més. Fet i fotut serà una mileurista en un país estrany.

Ara bé, és una oportunitat de canviar la caixa del supermercat pels tubs d'assaig. Sap, però, que a la vegada, és una amenaça de desarrelament del país i de la separació de la família i els amics.

La Gemma és filla d'immigrants valencians que a meitat dels anys 80 van marxar de Sagunt arran del desmantellament dels Alts Forns del Mediterrani per buscar feina a Catalunya. Ara, ella haurà d'emigrar a l'estranger? És una història de mai acabar!

Recorda uns versos de Corrandes d'exili del poeta Joan Oliver (Pere Quart): "Una esperança desfeta, / una recança infinita. / I una pàtria tan petita / que la somio completa".

Se n'anirà o es quedarà? Busca en el firmament d'una nit d'estiu algun estel fugaç que la guiï en una difícil decisió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema