· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

29.08.2016 | 09:33

Dues qüestions
Juan Carlos Alonso Anglada. Flaçà.
Algú em pot explicar com és que un partit imputat en la seva totalitat, com és el cas del PP, s'atreveix a dir que Arnaldo Otegi no es pot presentar a unes eleccions, tot i haver complert la condemna, per tant quedar net, pels càrrecs que se li imputaven?
Com és que C's, que vol fer neteja de corruptes, vol pactar amb l'únic partit imputat en tota la democràcia espanyola, precisament per corrupció?
Crec, sincerament, que hem de marxar al més aviat possible.
Per salut democràtica: Independència JA!

Cal més fermesa i mobilització
Josep M. Loste i Romero. Portbou.
És cert que l'Estat espanyol és un desastre, que no pot oferir res de nou davant de la crisi econòmica, social, tecnològica i, sobretot, europea. Ara bé, aquest estat tan ancorat en el passat i poc imaginatiu té una "clova molt dura"; és a dir, té molta experiència de govern per tal de bloquejar, d'una manera més o menys senzilla, tot el procés d'alliberament nacional i social català. El problema de fons és que la societat catalana, la societat civil catalana amb tots els ets i uts, encara no és prou forta i robusta per tal de plantejar clarament la qüestió del dret a l'autodeterminació dels pobles. Malauradament, durant molts anys s'ha fet una política erràtica que ha provocat que gran part del poble català no tingui cap mena de consciència, ni social ni nacional. També està fracassant una qüestió molt cabdal: la transmissió oral intergeneracional. Ja sabem que tots tenim molts problemes: socials, personals i familiars, però ara és bàsic, és vital que l'Onze de Setembre d'enguany articulem una gran manifestació que trenqui motlles. Ho necessitem d'una manera urgent.

Diumenge era dia d'anar a missa
Francesc A. Picas. LA JONQUERA.
Diumenge, a Catalunya, a totes les ciutats i pobles, era dia d'anar a missa. A pagès, alguna gent de masos, havien de fer llarga caminada. Avui hi van en cotxe. Els pares i els avis hi anaven amb els seus fills. Gran nombre de famílies reservaven una estona dels diumenges per assistir a la santa missa.
La fe del poble català va aixecar, fa anys, bells edificis dedicats a temples i santuaris. Les campanes, els diumenges, eren la veu de la festa. Inspirats cants hi donaven solemnitat. A la sortida de missa matrimonis, joves i noies se saludaven i enllaçaven amistats. Gràcies a Déu, avui centenars de famílies catalanes segueixen la tradició d'anar a missa els diumenges. Un privilegi que hem rebut dels temps passats.
Causa tristesa passejar els matins dels diumenge per alguns pobles i veure les portes de les esglésies tancades. Una de les principals causes és la falta de sacerdots. Esperem la col·laboració d'un esplet de diaques que permeti, junt amb nous sacerdots, fer arribar als fidels la veu de l'Evangeli, i els diumenges obrir, de bat a bat, les portes dels temples de tot Catalunya.

El Sr. Puigdemont sí que té garantida la pensió
FRANCESC SÁNCHEZ. LLORET DE MAR
Vaig llegir a principis de setmana que el Sr. Carles Puigdemont havia proclamat a través de Twitter, que és el nou mitjà d'expressió dels polítics, que "l'economia catalana és robusta i garantirà les pensions si té un Estat". Uns dies després llegeixo al Diari de Girona que a la nostra província només hi ha dos cotitzants per cada pensionista quan fa tan sols nou anys la ràtio era de 2,6 afiliats a la Seguretat Social per cada persona amb dret a prestació pública.
La veritat és que els futurs pensionistes ho tenim molt cru. Ho confirmava també el Sr. Gay de Liébana amb unes declaracions que posen els pèls de punta. De moment, l'únic que té garantida la pensió és el Sr. Puigdemont. Segons l'Estatut dels expresidents de la Generalitat, tindrà uns ingressos anuals, a compte de tots, de 116.000,376 euros els quatre anys posteriors a la seva presidència, a més d'una oficina amb dotació pressupostària i personal fix al seu servei. I a partir del dia que compleixi 65 anys cobrarà 87.282 euros anuals, el 60% del sou de president de la Generalitat. Quants pensionistes cobren aquesta prestació? Ell rai, pot estar ben tranquil. Ja pot anar garlant sobre pensions que té la vida resolta. A la resta, amb la ineptitud dels actuals governants d'Espanya i Catalunya, només ens queda resar, fins i tot els que no som creients.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema