Hi ha una notícia estiuenca que no falla cap any: la dels incendis forestals. L'any passat van sumar 509, dels quals 64 van ser accidentals; 113, intencionats; 48, naturals; 2, reviscolats; 70, per causes ignotes; i 212 per negligències. Enguany, les xifres no canvien gaire. I són prou "benèvoles", comparades amb Espanya, que va passar dels 9.700 de 2014 als 11.900 incendis, amb una superfície de 103.000 Ha calcinades, de 2015. Les dades actuals apunten que se superarà el total anual anterior, a tenor del que està passant a la resta de l'Estat.

Val a dir que aquest no ha estat un dels pitjors anys, climatològicament parlant, fet que ha disparat les especulacions sobre l'origen dels focs, sobretot dels ecologistes i forestals, que ja van anunciar fa un any la probabilitat d'aquest increment. I és que el 21 de juliol de 2015, el PP va fer aprovar al Congrés una modificació de la "Ley de Montes", de 2003, que canviava substancialment un aspecte clau d'una llei que regula el 54% de la superfície espanyola, i que havia donat bons resultats fins aquell dia: el que prohibeix durant 30 anys el canvi d'ús d'una superfície cremada, excepte si es donaven "raons imperioses d'interès general de primer ordre que tinguin prevalença sobre el seu caràcter forestal". I afegeixo jo: per exemple, una raó urbanística. Cal recordar que la "bombolla immobiliària" va començar requalificant terrenys. De moment, l'any passat hi va haver més incendis, i enguany ja han cremat més hectàrees que en el mateix període de 2015. Amb un detall més, la "desestacionalització" dels sinistres: tant a l'estiu com a l'hivern es pot requalificar un terreny encara que estigui cremat.