Dieta mediterrània i longevitat

02.09.2016 | 10:13

La dieta mediterrània -desapareguda cap als 60, quan vàrem deixar de ser pobres- s'ha convertit en un pur motiu d'especulació comercial, mediàtica o de dietistes, metges, cuiners i comunicadors ociosos (o ignorants). I polítics que encara ho són més, i que la varen declarar, des de Sòria (?), amb els talossos de la Generalitat de Catalunya tot darrere, «patrimoni de la Humanitat»! Suposo que aconseguireu una vida més sana i més longeva a base de torreznos, ous ferrats amb xoriço, potatge de mongetes, alguns migueletes (ceps), yemas i mantega, que és el que es menja fonamentalment a Sòria -tot molt bo, per cert-.

Entre les seves meravelles ens en diuen que és la «més sana del món». No deixa de meravellar-nos aquest maniqueisme, però si parlem en aquests termes això és una falsedat. Informes solvents d'organitzacions sanitàries -lligades a l'OMS- ens diuen que, si de cas, atenent els diversos paràmetres -qualitat de vida, manca de malalties i, sobretot, longevitat-, la dieta més «sana del món» és la japonesa. I dintre del Japó, els habitants de l'illa d'Okinawa són coneguts pel fet de tenir una menor quantitat de malalties cardiovasculars i d'altre tipus i de tenir la més gran longevitat. Els uchinanchu n'estan molt ogullosos, enfront dels yamatunchu (japonesos), ja que són una nació amb una història i una llengua pròpies. I una cuina excel·lent: me n'agrada, especialment, la sopa de peus de porc que un amic d'allí, que viu a Nova York, em va fer tastar (ashitibichi, en okinawès).

Doncs bé, tornant a la salut: s'ha relacionat la plàcida vellúria dels habitants de l'illa al fet que consumeixen el doble de tofu (mató o brossat de soja) que al Japó. Els vegetarians, que el varen posar de moda, o els adeptes a les cuines orientals, estaran d'enhorabona. Ara bé, resulta que la cuina d'Okinawa també fa un gran consum de porc, més que la mitjana! I no solament mengen sopa de peus.

Per tant, tornant al principi, deixem-nos de «medicalitzar» la cuina, com diu el Dalai Lama, a cada poble la seva religió i cultura i, per tant, la seva alimentació. No som okinawesos, i per molt de tofu que mengem, segur que no viurem més, perquè els fets són molt més complexos.

O ho haurien de ser, menys per a aquests falsos profetes de la «dieta mediterrània». Ara mateix a les farmàcies hi podeu trobar la revista de distribució gratuïta Consejos de tu farmacéutico (i en català?) amb un galdós article dedicat a pontificar sobre els «mantres» de la susdita dieta: la més saludable -excepte els peus plans i la calvície, ho cura tot, incloent la depressió (sic)-, l'herència clàssica, la trilogia del pa, l'oli d'oliva i el vi (només poden fer aquesta dieta els cristians, pel que es veu) i altres amenitats per a innocents.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema