· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

05.09.2016 | 08:31

L´escultor Miquel Blay
Jordi Pausas. París.
El 150è aniversari del naixement del gran escultor olotí Miquel Blay (1866-1936) –amb obra en una dotzena de països–, és celebrat a Olot amb una gran exposició. Blay estudià a l´Escola Pública de Dibuix d´aquella ciutat, que dirigia Josep Berga i Boix. Prosseguí els seus estudis a Barcelona i París, –on s´establí una colla d´anys–. Nomenat director de l´Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma, ajudà a la formació de destacats artistes, la qual cosa és impensable en els nostres dies, en què els artistes de més anomenada es fan en un tancar i obrir d´ulls sense necessitat de cap mestratge. 
L´efemèride igualment és celebrada al Museu d´Art de Girona amb l´exposició titulada El camí de l´èxit. Madrid també ha estat sensible a l´homenatge amb l´exposició Miquel Blay. Solidez y belleza, que se celebra al Museu del Prado...
En canvi, al cap i casal de Catalunya, on es troben algunes de les seves millors obres, entre les quals cal destacar l´emblemàtic grup escultòric titulat La cançó popular, que es pot admirar a la façana del Palau de la Música Catalana, el bell edifici modernista de Puig i Cadafalch, no ha estat programada la que hauria d´haver estat una gran exposició al Museu Nacional d´Art de Catalunya (MNAC) que dirigeix amb mà de ferro el polèmic Pepe Serra.
A aquestes alçades de la història, és grotesc i inacceptable el silenciament –i el menyspreu– envers l´obra del gran escultor Miquel Blay. Culturalment, Barcelona ha esdevingut la ciutat dels prodigis capgirats...

Una jornada per l´ecologia
M. Àngels Pagès Calvet. ventalló.
Després del ressò que va tenir la Carta Encíclica Laudato Si, el papa Francesc va instituir que cada any el primer de setembre fos un Dia Mundial de Pregària per la Cura de la Creació. Aquesta iniciativa ja es portava a terme pel Patriarcat Ecumènic de Constantinoble des de 1889. Un nou fet d´aproximació entre totes dues esglésies cristianes. Una preocupació que té molt present en el seu Pontificat i que sempre que pot intenta trobar maneres de diàleg i de realitzar esdeveniments conjunts.
Una oportunitat en aquesta jornada de donar gràcies a Déu per la meravellosa obra de la Creació i per haver-nos confiat la seva cura. És obligació de tothom cuidar el medi ambient i no malbaratar els recursos que la Terra ens proporciona. Hem de sentir-nos protectors del món i no depredadors. La naturalesa es un bé comú universal i no només individual i l´hem de preservar per a les futures generacions.
Esperem que enguany, que se´ns ha convidat per segona vegada, siguem capaços de sensibilitzar-nos més per tal de protegir, estimar i custodiar la nostra casa comuna que ens acull com una mare i que ens proporciona tanta bellesa.

Catalunya i l´Onze de Setembre
Francesc A. Picas. LA JONQUERA.
El 1710, dos prínceps estrangers, un austríac i un francès, es disputaven el tron d´Espanya. El rei d´Espanya havia mort, i els prínceps francès i austríac es querellaven per succeir-lo.
Carles II, rei d´Espanya, no era rei de Catalunya. Era comte de Barcelona. Fou un error del Consell de Cent barcelonès intervenir amb les armes a favor d´un príncep aspirant a rei d´Espanya. Els catalans havíem de quedar neutrals i esperar quin príncep guanyava en la competició armada, per oferir-li el Comtat de Barcelona. El rei espanyol triomfant, davant de la neutralitat de Catalunya, hauria respectat les nostres lleis i independència política.
Barcelona s´oposà amb armes al príncep Borbó. Vencedor, aquest, es féu senyor del tron d´Espanya i castigà Catalunya. El 1714 els catalans quedàrem escaldats i encara la ballem. A Barcelona sobraren heroics i faltaren diplomàtics. La història de Catalunya avui tindria un altre color.
Què celebrem els catalans cada any l´onze de setembre? Aspirem una Catalunya independent. Desitgem un govern que garanteixi la pau, el treball i el progrés del poble català. Catalunya Independent vol l´amistat amb Espanya, i ser un nou estat europeu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema