Ni Euskadi ni Galícia van anar a l'aventura desconeguda en les eleccions de diumenge. Mentre Feijóo arrasava en la seva comunitat, Urkullu millorava els resultats a Euskadi. No hi va haver sorpreses i l'electorat es decantà per l'estabilitat davant la incertesa que es viu a l'Estat espanyol, on aviat el govern en funcions esgotarà un any d'interinitat.

Totes les conteses són diferents i els ciutadans saben diferenciar bé si es tracta d'unes eleccions generals, municipals o unes autonòmiques. A Euskadi fa pocs mesos guanyava Podem en unes legislatives i ara en clau basca el PNB no ha tingut rival i els de Pablo Iglesias fins i tot s'han vist superats per la formació d'Otegi.

D'altra banda a Galícia a les darreres municipals En Marea semblava que podria ser l'alternativa de Feijóo en aterrar en els principals ajuntaments, però de moment només han aconseguit igualar els pobres resultats del PSG-PSOE, atès que el PP pràcticament els ha escombrat en les quatre circumscripcions.

El president gallec s'ha presentat com un líder galleguista a l'estil Pujol a Catalunya. S'ha recorregut tos els racons de la comunitat, envoltat per la bandera gallega. Les sigles del PP s'han amagat i només va coincidir amb Rajoy en els actes d'inici i tancament de la campanya. El seu coneixement de la Galícia real no ha tingut resposta dels seus contrincants i fins i tot va rebutjar els debats televisius. Només la candidata del BNG, Ana Pontón, va ésser capaç de presentar propostes des de l'esquerra independentista en positiu, per la qual cosa va assolir uns resultats dignes quan molts analistes pronosticaven la mort del seu partit.

A Euskadi, la maquinària del PNB ha superat sense gaire resistència els seus oponents. Els bascos no volen experiments i s'han decantat per l'estabilitat i la tradició. Urkullu ha basat el seu programa en polítiques socials i de lluita contra l'atur, deixant de banda l'independentisme que ja tenia Otegi com a ferm defensor. Avui els nacionalistes no necessiten pactar per continuar a Ajuria Enea, malgrat que el PSOE i el PP somniaven amb aquesta possibilitat.

Les eleccions s'han viscut en clau territorial i l'electorat no ha fet cas de les proclames dels líders estatals que han estat incapaços d'il·lusionar els electors. Fins i tot la candidata de Podem no ha respost a les expectatives generades i s'ha vist obligada a reconèixer la derrota davant Urkullu i Otegi.

No hi ha dubte que els grans triomfadors del proppassat diumenge són el PNB i Feijóo. I el gran derrotat el PSOE, que s'enfonsa a Euskadi i que a Galícia el supera En Marea, que és una mena de macedònia de partits que difícilment superaran un any sense viure cap crisi interna.

Pedro Sánchez va decidir els candidats a ambdues comunitats i a tots dos llocs l'ensopegada ha estat brutal. Ara anuncia un congrés del PSOE i primàries a l'octubre. La seva resistència numantina davant les successives derrotes electorals auguren un futur molt boirós per als socialistes. Difícilment podran superar aquesta situació, sense prendre mesures dràstiques. Rajoy continua esperant, mentre els altres es desinflen i fins i tot es barallen. Fins i tot al seu soci Rivera li serà difícil respondre el telèfon, després de veure com les seves propostes eren rebutjades tant a Galícia com a Euskadi.