L'atzucac en què es troba Espanya ha de servir per extreure lliçons i dotar-se de mecanismes que evitin situacions semblants en el futur -només així millorarà la qualitat de la democràcia-. En primer lloc, cal canviar alguna cosa del costat dels que manen i que òbviament deuen pensar que ho fan per providència divina. Sembla inacceptable que els candidats dels principals partits, que estan abocant al país a les terceres eleccions amb les seves línies vermelles i la seva poca traça negociadora, hagin de gaudir del manteniment de les seves cadires i sous, com a premi pel seu fracàs -fins que els «tontos» del poble votin el que els convé-. Això s'evitaria si la llei proveís que davant la manca d'acord per formar govern, els caps de llista i un nombre de diputats que dependrà dels escons de cada formació, no podran presentar-se a una eventual repetició. Ni Rajoy, ni Sánchez, ni Rivera, però tampoc Homs, ni Tardà, ni López, etc.

En segon lloc, cal exigir als electors alguna qualificació, més enllà del seu DNI. Sembla que el PP guanya vots a mesura que se li van descobrint nous escàndols de corrupció, i que encara queda gent -i jo en sóc testimoni- que amb més de 90 anys, van a la mesa a demanar la papereta per votar en Felipe González, quan fa 12 anys que no és elegible. Això no sembla ni acceptable ni democràtic. És pel fet que hi ha massa gent -persones molt respectables totes- que vota sense ésser conscients de l'abast de la seva decisió. Basen el seu vot, que podria canviar el rumb del país, en criteris irrellevants, com ara l'obediència populista, estereotips dels partits o característiques irrellevants de/l/es candidat/es. Aquesta «mancança» es podria solucionar, si els votants -tots- haguessin d'aprovar una mena de «test» abans d'unes eleccions, per demostrar que tenen prou coneixement i capacitat per decidir qui haurà de dirigir els destins del seu poble o del seu país durant la següent legislatura.

Finalment, s'hauria de regular l'accés dels pretendents a llocs de màxima responsabilitat. No pot ésser que, com a Roses, un «nen» de vint-i-pocs anys, que encara no ha guanyat mai ni un «ral», pugui assolir aviat una alcaldia i governar una «empresa» amb més de 300 empleats i un pressupost de quasi quaranta milions d'euros, només perquè Deu li ha regalat el do de saber parlar en públic i perquè la llei és incapaç d'exigir-li proves de la seva capacitat per exercir el càrrec al qual aspira. Un/a candidat/a hauria de tenir com a mínim 8 anys de currículum com a regidor de govern (12 d'oposició) o contrastada experiència en la direcció d'empreses, per poder-se presentar.