Als francesos ni aigua, senyor EscuderoMateu Frigoler Teixidor. CANET ­D´adri.

El 23 de juny de 1808 el rector de Llorà, audaç cap de la guerrilla que de nit portava queviures als gironins assatjats per l´exèrcit francès, escrivia al seu bisbe el següent: «Ahir en una de les nostres accions de suministre vàrem topar al pla de Salt amb els francesos i varen morir molts parroquians meus, entre ells en Jaume Frigoler, que va ésser atravessat pel sable d´un oficial». Aquest jove senyor Escudero era un avantpassat meu i si llegeix una mica la història de Catalunya veurà que al llarg dels segles els francesos han estat uns autèntics criminals, lladres i violadors en les seves escapades cap els territoris catalans. Igual que les tropes borbòniques sempre varen portar a casa nostra la destrucció i la mort.

Sap senyor Antoni que el Rosselló era català i ens el varen robar, sap vostè el comportament dels francesos amb els refugiats catalans i espanyols l´hivern del 1939, ¿s´ha preguntat mai quants ferits, dones embarassades vells i mainada varen deixar morir de gana i fred abandonats a les platges rossellonenques?

A aquesta gent que mai han demanat perdó d´uns fets tan denigrants vostè els fa homenatges. La seva festa a Masarac amb música de l´himne nacional espanyol va ésser una mostra de menyspreu a la Nació que a vostè li ho ha donat tot. Els trabucaires i les seves barretines hi sobraven, senyor Escudero, hauria quedat millor un destacament de la Legión amb la seva cabra.

Jo travesso molt sovint la frontera i era un bon client dels establiments Escudero però això s´ha acabat, mai més hi posaré els peus. Perquè no faltés cap detall a la xarlotada convida vostè un personatge de l´extrema dreta francesa, el Louis Aliot, quina vergonya!

«Als francesos ni aigua», ja tindrà cura vostè que no els falti el Ricard, el Pernod o el Pastis.

Agraïment a l´Hospital Santa CaterinaAnna Ventura Ros. LLAGOSTERA.

No tinc paraules per agrair el tracte tan humà i professional que hem rebut, per part de tothom, en la planta de pal·liatius de l´Hospital Santa Caterina de Salt, on ha ­estat ingressada la meva mare (l´Amèlia) el passat mes de setembre.

En aquests moments tan difícils per a nosaltres sempre hem trobat la paraula adequada que ­necessitàvem en cada instant, l´abraçada o el copet a l´esquena que t´ajuden a tirar endavant, un somriure, una mirada... Mai no oblidaré cap ni una de les persones que ens han ajudat mentre hem estat en ­aquesta planta, persones excepcionals i empàtiques, que tindran el meu agraïment per sempre, especialment la Dra. Babià. Gràcies per la vostra ajuda i pel vostre saber fer.

Intercanvis editorialsJOAN RAMON ÁLVAREZ. BLANES.

Fa poc s´ha celebrat a Besalú la fira Liberisliber dedicada a les petites editorials catalanes. Aquest és un bon aparador per mostrar la creativitat literària del nostre país en tots els gèneres, però encara se li podria donar més projecció. Per aconseguir aquest objectiu seria molt útil establir mecanismes regulars de traducció i col·laboració amb editorials semblants de la Catalunya Nord i del Sud de França. Això ampliaria el nostre mercat potencial de lectors i ens donaria accés al gran àmbit de la francofonia. Aquest és un bon camí a explorar que haurien de tenir ben en compte totes les editorials catalanes, tant les ja establertes de fa anys com les que avui s´estan consolidant.

«Àngels» al TruetaÀngel Rodríguez Martín. palamós.

Voldria expressar el meu agraïment més sincer als professionals sanitaris de l´hospital Dr. Josep Trueta, especialment a l´equip d´infermeria de la 4a planta.

La dedicació, professionalitat i tracte humà que va rebre el meu pare durant el seu ingrés al centre per part de metges, metgesses, infermeres i auxiliars.

Moltíssimes gràcies.