Fa uns quants anys un amic veneçolà que treballa en el sector de les aigües em va explicar que un dels seus objectius era venir a fer un curs a Girona. Em va parlar de les meravelles de l'ICRA i del seu prestigi internacional en aquest camp. El vaig acompanyar al Parc Tecnològic de la UdG per ensenyar-li on era i va quedar enlluernat. A hores d'ara ningú sap què passarà. Si se salvarà de la liquidació o si desapareixerà. Fa mesos que el cas està en una balança on no només hi ha els números, els treballadors i els resultats de les investigacions i treballs. També s'ha entrat en una guerra política i precisament per això no hi ha una solució clara ni en un sentit, ni en l'altre. La clau està en si el govern espanyol està disposat a passar com el gran culpable de la caiguda per no haver acceptat condonar part del deute. Passi el que passi, els que ja sabem que són responsables de la situació actual són els gestors que, en època de vaques grasses, van estirar més el braç que la màniga, van voler tenir un gegant de la tecnologia i no van saber controlar la gestió, quan era l'únic que se'ls demanava.
