Ja som més a prop que Mariano Rajoy, el candidat insensible del partit corrupte preferit pel grup més gran de votants espanyols, formi un govern que doni tranquil·litat als mercats financers i a les polítiques liberals europees i així recuperar la normalitat democràtica interrompuda per la irrupció de la demagògia. Ja estan més salvats Espanya i el PSOE, que sense Pedro Sánchez perd bellesa però amb Javier Fernández guanya referència moral i intel·lectual, segons encunyació reeixida. M'imagino els sanchistes esbroncant-lo al cor de "referent moral i intel·lectual".
El nou director de la gestora del PSOE és un vell president d'Astúries, terra que necessita sacrificar-se en favor del socialisme altra vegada. El PSOE ha de moure's per tornar al govern algun dia i Astúries no té on anar perquè quan es mou ja és Galícia, Lleó, Cantàbria o la mar, que és el morir. Si Espanya creix després d'un any sense govern en condicions, Astúries podrà aguantar una temporada a mans dels segons. Fins i tot és possible que creixi, un cop alliberada del referent moral i intel·lectual, com li passa a Espanya. Tot va a millor.
L'agenda passa pàgina de seguida i la preocupació actual és digna d'una pel·lícula de les que produeix Spielberg: salvar Espanya que les terceres eleccions generals li robin el Nadal. Hi ha molts prohoms en això. Des de Felipe González, un esperit del Nadal del passat que es va aparèixer per precipitar una executiva federal, fins a Mariano Rajoy, que busca com escurçar els terminis perquè una cosa tan trista no succeeixi. En la versió de la pel·lícula produïda per Spielberg, Pedro Sánchez no dimitiria asfixiat pel savi maneig brutal de la dinàmica de grups sinó perquè s'imaginava perdent el matí de Nadal treballant en el seu objectiu favorit -ser derrotat en eleccions- en lloc de passar-lo en família.
